El PSC, la força del Camp de Tarragona

Les comarques tarragonines mereixem més. En aquests darrers anys hem estat les grans oblidades dels Governs independentistes de Barcelona. I no és una opinió, és una realitat constatable. Mireu, sense anar més lluny, la web del Departament d’economia de la Generalitat i veureu com les inversions directes dels Governs Mas, Puigdemont i Torra-Aragonès a les nostres comarques han davallat any rere any.

Representem el 10% de la població i el 12% del PIB català... però rebem menys del 5% de les inversions territorials de la Generalitat. Perquè aquest menyspreu sistemàtic? Tampoc se’ns ha explicat mai, ni s’ha argumentat res. Sempre que hem preguntat al Parlament defensant que Tarragona mereix rebre, com a mínim, d’acord amb el pes de la seva població i de la seva contribució econòmica al conjunt nacional no se’ns ha contestat res més que sacsejar el mantra permanent «independència, independència». Per no tenir, l’actual Govern de Junts per Catalunya i ERC, ni tal sols té un conseller procedent de les comarques tarragonines.

Som conscients que aquesta decisió política ens converteix també als socialistes en la veu que defensa el Camp de Tarragona a les institucions. Per això el document polític que acabem d’aprovar al nostre Congrés es titula precisament així: som la força del Camp de Tarragona. Com vaig dir a la meva intervenció, som la Catalunya nova però no hem de ser la Catalunya boba –babau–, relegada a una posició subsidiària.

Com a nou primer secretari del PSC de les nostres comarques treballaré de valent per desenvolupar el projecte del socialisme democràtic que és l’únic capaç de garantir el progrés per a tothom. El nacionalisme ja sabem que fa: dividir. Dividir una societat i partir-la per la meitat sacralitzant un únic sentiment d’identitat nacional. I ja hem vist, tots i totes, els resultats desastrosos...

El PSC vol ser la primera força política de les comarques tarragonines. Però no per repartir-nos quatre càrrecs sinó per defensar la convivència, un principi irrenunciable que mai ningú hauria d’haver posat en perill. I què vol dir això? Doncs reconèixer que la societat de les comarques tarragonines, igual com el conjunt de les societats catalana i espanyola, és una societat on palpiten identitats nacionals múltiples i, segon, que defensar la convivència suposa eliminar les desigualtats. Perquè no hi ha societat lliure allà on hi ha desigualtats socials i econòmiques que condemnen una part de la població a la pobresa o a la precarietat.

Si alguna lliçó hem de treure de la crisi de la COVID-10 és que la defensa d’un sector públic fort i eficaç –ras i curt, per posar un exemple, la sanitat pública– és un bé essencial i irrenunciable. Mai més es pot tornar a posar en perill amb les retallades que tant els Governs independentistes a Barcelona com els de la dreta a Madrid van impulsar irresponsablement. Per contra, socialisme i educació i sanitats públiques, llei de dependència i ingrés mínim vital i pensions dignes són sinònims.

Avui ens trobem, novament, en una cruïlla de la nostra història. Un cop constatat el fracàs del Govern de Junts per Catalunya i ERC –que s’acusen mútuament cada dia de “deslleialtat” i que són incapaços ja ni tan sols de dissimular-ho- els ciutadans serem convocats més aviat que tard, novament, a una cita amb les urnes.

Totes les enquestes assenyalen que el PSC creix i que és el partit que creix més. Podem guanyar si hi ha una gran mobilització. El Camp de Tarragona no ha fallat mai a l’hora de contribuir a les victòries electorals que assegurat un Govern de progrés (tampoc a les dues darreres eleccions generals) i estic convençut que tampoc fallarà ara. No estem condemnats a patir la frustració i la derrota permanent a la qual ens condemna el nacionalisme identitari. Ara tenim una oportunitat real de passar pàgina i reconnectar-nos amb el progrés per a tothom, amb respecte i sense exclusions. Necessitem que l’aire fresc que ha suposat l’arribada del Govern de Pedro Sánchez al conjunt d’Espanya entri també a Catalunya. Volem un Govern català liderat per Miquel Iceta que defensi la convivència, practiqui el diàleg, garanteixi el progrés i doti a les comarques tarragonines de les inversions que se’ns han furtat de manera injusta i irresponsable. El Camp de Tarragona que imaginem serà imparable.