Per una escola pública, laica, de qualitat i proximitat a Tarragona

El procés de preinscripció escolar a Tarragona ha tornat a posar en evidència la situació preocupant pel que fa a l’oferta de places públiques a la ciutat. Per posar un exemple, a la zona 1 la concertada disposa de 184 places, duplicant les de la pública que només n’ofereix 92.

Aquest greuge no només té una implicació numèrica, sinó que se’n deriva una relació directa amb problemes de segregació escolar a la ciutat, una situació que tot i ser una realitat que fa massa anys que es coneix, ningú s’ha decidit a encarar.

Segons les dades de la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya), les sol·licituds del sistema públic d’enguany a Catalunya han crescut entre un 10 i un 20% respecte del curs passat i és possible que aquesta demanda s’accentuï en els cursos vinents a causa de les problemàtiques econòmiques, entre d’altres. Malgrat la demanda, la Federació calcula que un 26,5% de les famílies catalanes no podran optar per l’educació pública.

Donada aquesta situació cal preguntar-se com es solucionarà a Tarragona l’augment de la demanda de places públiques? Cal una aposta de ciutat en defensa del sistema públic de forma immediata. Si en l’àmbit de Catalunya l’oferta de places públiques ronda el 66%, a Tarragona les taxes de P3 es redueixen fins al 52%; en el nucli urbà no passa del 36,6% i, en algunes zones – com la 1 i la 4 – se situa en un 33%. Això significa que, depenent d’on vius, tens moltes més probabilitats d’engrandir les estadístiques i no poder optar per l’educació pública per la qual apostem. De fet, si fem balanç entre el total de places públiques ofertes al nucli urbà de Tarragona (zones 1, 3 i 4) i el nombre de sol·licituds rebudes, resulta que deu famílies no tindrem plaça a cap escola pública de la zona on residim. Per tant, si volguéssim escolaritzar les nostres criatures, aquestes es veurien obligades a cursar els estudis en centres llunyans al domicili, en un entorn no escollit i lluny dels vincles emocionals desenvolupats en la seva primera etapa de creixement vital, o en centres privats concertats, amb una alta probabilitat que ho hagin de fer en un entorn religiós volgudament no escollit.

Existeixen experiències que ens podrien servir de model. Per exemple, el Consorci d’Educació de Barcelona, amb un percentatge similar al de la nostra ciutat, ha posat en marxa per al curs vinent una sèrie de mesures per augmentar l’oferta pública. L’acció no només respon a la demanda més gran, sinó que també s’orienta cap a una distribució més equitativa per tal de fer front a la segregació escolar. Segons l’informe de l’Oficina Municipal d’Educació de Tarragona (OME) de 2018, la segregació escolar a Tarragona és un problema més que evident al que cal fer-hi front. L’argument que la segregació es veu condicionada per la llibertat d’elecció de què disposem les famílies a l’hora d’escollir la zona on volem escolaritzar les nostres criatures desvia la mirada del veritable problema real, que és que l’administració ha de garantir una plaça pública per a totes les famílies que la demanen i en segon lloc, se’ns ha de garantir que l’escola que tenim al costat de casa sigui de la mateixa qualitat que qualsevol altre centre de la ciutat. Amb l’actual panorama a Tarragona, la segregació no només està assegurada pel curs vinent sinó que, a falta d’iniciatives polítiques, continuarà reproduint-se en els següents. Per aquests motius pensem que cal avançar cap a un model que prioritzi l’escola pública i de qualitat, una assignatura pendent en el conjunt de Catalunya, però especialment a la nostra ciutat. Calen propostes i accions polítiques contundents i concretes que permetin respondre a la demanda més gran d’escola pública, que vetllin per la igualtat d’oportunitats i que siguin capaces de combatre la segregació escolar des de l’arrel del problema. Cal treballar perquè es garanteixi una plaça pública, de qualitat i proximitat per a totes les famílies que l’han triat en primera opció.