Les nítides raons del criteri i del desengany de Carles Castillo

Cada militant del PSC de la Federació hem rebut i llegit la seva carta. Va accedir al Parlament des d’un procés participatiu de primàries; en la continuació, l’acord de la federació va ser rectificat a BCN, sense dir ni ase ni bèstia cap dels companys que l’havien de defensar tant a la comissió de llistes com al consell nacional. Ara, de cara a la que seria la tercera vegada com a candidat, de cap manera estan previstes aquelles primàries, dins el PSC per a cada circumscripció electoral. Primàries on Carles Castillo, com cada company parlamentari aspirant a ratificació o nous companys amb vocació d’incorporar-s’hi podrien expressar balanços i projectes; on cada militant, amb igualtat de vot, decantéssim.

El vell model de partit jeràrquic, vertical, s’ha imposat per sobre del partit entre iguals, horitzontal. Carles Castillo manté el criteri de primàries, criteri on quedà sol a l’antiga executiva de federació i desenganyat – i en certa manera indefens, de cap manera subordinat – renuncia a passar per un tribunal d’una comissió de llistes on poden incloure i excloure una cúpula oligàrquica que sembla trobar més satisfacció en decidir sobre els altres que decidir amb cada company, en aquelles urnes de primàries internes sobre candidats a parlamentaris. Val a dir que pitjor encara el presidencialisme a JXC (del fugat Puigdemont) i a ERC (de l’empresonat Junqueras, a qui Carles Castillo tan humanament va anar a visitar).

Un pas al costat de Carles Castillo. Amb un lideratge nítid per la claredat de criteris i la valentia de la decisió. Imagino que l’espera el retorn al món municipal tarragoní, el qual porta a les entranyes. Món municipal on la seva experiència a la policia tant ha servit com a la comissió d’interior del Parlament. Món municipal on la seva experiència a urbanisme suposo ha anat configurant un model de creixement integral de ciutat progressista, que no immobilista.

Carles Castillo porta a les entranyes la vocació política. Només el conec des de la campanya de les penúltimes europees. En un míting en família a Altafulla me’l presentà –qui sinó?– Xavi Sabaté: com el seu fill polític i per tant el meu nét. Des de llavors m’he adonat d’algunes de les seves qualitats. Carles Castillo, de primer secretari del Tarragonès, ideà trobades mensuals al Faristol d’Altafulla on parlaven obertament dels seus problemes i projectes els regidors de la comarca; els amfitrions érem els pobrissons per segona legislatura fora del Ple d’Altafulla. Ens insuflà vida. Carles Castillo feia de moderador entre iguals. Quan s’acabà la seva etapa tornada a una executiva convencional, organitzada pels qui mai s’havien dignat o no havien pogut venir a les trobades mensuals al Faristol. Per tant, horitzontalitat del lideratge de Carles Castillo; per tarannà, per manera de ser cordial, tendre.

Les seves altres qualitats, també temperamentals: una increïble intuïció política. Ell, la també parlamentària Rosa Maria Ibarra i el congressista Joan Ruiz van donar suport a Pedro Sánchez, quan Susana Díaz tingué a la federació adhesions sorprenents. En l’únic debat entre portaveus dels tres candidats, al Vendrell, Carles Castillo remarcà tant el fet nacional català com la importància de Podemos de cara als contextos de la línia política socialista. Ja en la una de les primeres converses manifestà que el PSC som percebuts com a part de l’establishment, la qual cosa estreny el nostre reclam electoral i per tant hem de fer el possible per anar esborrant aquesta imatge limitadora. Primàries, renovació generacional, programes participatius semblem fórmules evidents. De les quals ell n’és representant conspicu.

La darrera qualitat de Carles Castillo: la passió unida a la intuïció. La passió dona credibilitat en les relacions, en els missatges.

No dubto que les qualitats de Carles Castillo –cordialitat, intuïció, passió– mereixen tot el futur dins la seva entranyada vocació política. Presentant-se dins un procés de primàries per a la propera candidatura municipal de retorn del PSC al Govern de la ciutat de Tarragona.