L'abús de l'IRPH de les hipoteques

Quan fa unes setmanes els Tribunals Europeus va resoldre sobre l’abús de la clàusula IRPH (Índex de Referència) de moltes hipoteques, crec que es van produir dubtes sobre l’efectivitat de la Sentència comunitària i les possibilitats reals de reclamació per moltes famílies que han sofert la inclusió d’aquesta referència en els crèdits hipotecaris que varen subscriure en el seu moment. El tema ha comportat una àmplia discussió jurídica, amb posicionaments de tota mena a l’hora de la seva possible reclamació, si bé, la realitat, crec, que el que n’evidencia és que la seva exigència, via judicial, és possible si es donen una sèrie de determinants que passo a exposar.

En primer lloc, crec que ha de quedar clar, el que és la norma IRPH, que suposa un índex referencial que ve a fixar el tipus d’interès i que va ser el més utilitzat per les entitats financeres en el seu moment, malgrat que suposava l’aplicació d’un cost superior a l’Euríbor, per tant, d’entrada la seva inclusió comportava pagar més que si l’opció hagués estat una altra.

Per altra banda, la qüestió fonamental és què ha dit, a efectes pràctics, la sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), que ratifica l’existència d’abús si manca la transparència, per part de l’entitat, en incorporar aquest índex a l’escriptura de préstec hipotecari.

Conseqüència de les anteriors reflexions, és que per la seva reclamació com Clàusula abusiva, s’haurà de donar l’existència d’una falta clara de «control en la seva incorporació», és a dir, la claredat i la comprensió, però també el «control de transparència», i és aquí on s’exigiran variables de control que suposen l’oportunitat de conèixer, però també l’exigència de no constituir clàusules ni il·legibles, ni ambigües, ni fosques o incomprensibles. Per tant, davant l’esmentat, es va produir abusivitat si no es va ser clar, va mancar informació, no es van oferir simulacions, i en definitiva, va ser impossible per part del prestatari conèixer la realitat del que signava.

En definitiva, sembla evident que és viable la reclamació per abusiva de l’IRPH de les hipoteques si no s’ha disposat, en el moment de la signatura de l’operació creditícia, de la informació adient, concretada en el coneixement de l’evolució dels models de referència, IRPH, o Euríbor; i si no s’han fet simulacions de càlcul a liquidar, de manera clara i concreta; cosa inexistent en la majoria d’operacions signades.

Per tant, i a mode de resum, entenc que té garanties la reclamació judicial de referència, que finalment haurà de comportar l’anul·lació del tipus IRPH, l’aplicació d’un substitutiu pactat o el legal vigent, i la restitució del cobrat irregularment per part de l’entitat prestadora de torn.

En tot cas, estem parlant d’una clàusula «poc transparent», imposada unilateralment, i que ara els Tribunals Europeus, i en conseqüència el nostre Tribunal Suprem, hauran de corregir, per garantir que no es consolidi un abús, amb costos pels consumidors, en cap cas pactats des de la transparència i la comprensió que era exigible.

Segurament el fàcil seria que el tema es resolgués de manera extrajudicial, entre consumidors i entitats financeres, malauradament, com ha succeït en altres qüestions similars, el tema exigirà acudir a la via contenciosa, per conquerir Sentències favorables, a una realitat evident, amb costos i temps, que poden fer que una gran part dels potencials beneficiats per la resolució comunitària, renunciïn a una reclamació legítima i fora de dubtes, en la gran majoria de casos.