Futur de dubtes

La situació econòmica vigent, conseqüència directa també de la crisi sanitària, suposa l’oportunitat per determinades opcions polítiques a l’hora de buscar el seu espai de representació, encara que això suposi la «pròpia manipulació» d’una realitat difícil de comprendre pels que patiran més el model al qual ens enfrontem, més aviat que tard.

Segurament encara no som conscients de la realitat que ens ve a sobre a partir de finals de setembre, quan els ajuts que s’han anat implementant no es puguin mantenir i s’hagin de donar altres alternatives de govern, ni agraïdes, ni comprensibles per una gran majoria de la ciutadania, que veurà com els seus drets es posen en dubte i «el marc de benestar» al que ens hem acostumat, tremola davant d’una impossibilitat econòmica de seguir assumint determinades obligacions pels poders públics.

Ja sé que el que esmento no té fàcil receptivitat, perquè l’agraït és parlar de titulars mediàtics abonats a l’optimisme artificial, orfes intencionats d’una evidència complicada i difícil, on no es pot oblidar la nostra pertinença a un món global, on qualsevol decisió, per llunyana que sembli, ens passarà factura, agradi o no.

En el marc esmentat, més realista del que desitjaríem, moltes seran les veus que escoltarem per part de tots, a l’hora de reivindicar uns drets que també haurem de veure com es poden mantenir en un panorama de conflictivitat a tots els nivells. Segurament esmentar conceptes com «corresponsabilitat» es farà difícil i el més rentable políticament serà apuntar-se a la demagògia, a les promeses sense cap garantia de compliment, o inclusiu, a introduir dubtes sobre el mateix sistema, això sí, sense cap alternativa viable i possible a efectes pràctics.

La desqualificació que ja es comença a veure, tant en l’àmbit global com a casa nostra, serà un fet repetitiu a partir d’ara, encara que comporti l’entrada en una frustració manifesta per una societat que ha crescut, en els darrers anys, en el convenciment que la seva pertinença al «primer món», li garantia un futur envejable i sense amenaces. També baixar a l’anècdota dels fets serà una altra dinàmica que s’imposarà, obviant, interessadament, el que realment és important en cada moment, o inclusiu el parlar d’utopies impossibles, també constituirà un referent de debat al qual ens veurem induïts.

Com podem comprovar, moltes seran les veus contradictòries, i des de la responsabilitat, per part dels governs legítims, es farà imprescindible saber respondre en cada moment des de la lògica del moment, deixant de costat la demagògia, encara que això comporti perdre suports electorals; apuntar-se al debat inconsistent, buscant culpables externs, i no fer el que calgui, serà garantia d’una època de conflictivitat social, política i econòmica sense límits.

És evident que tot el que refereixo constitueix, per si mateix, un terreny de joc amb greus dificultats, i per tant, hauríem d’estar preparats per jugar des de la màxima transparència, buscar el que ens uneix per damunt del que ens separa, encara que això comporti sacrificis electorals per uns i altres.

El futur de dubtes al que haurem de fer front, només es pot guanyar des del compromís de sumar les màximes adhesions i fruit de renúncies per part de tots els implicats, segurament dissenyar estratègies comunes, pot ser la garantia per superar l’esvoranc on som instal·lats, les altres opcions el que fan és «molta por», i ens portarien a una desfeta inassumible des de qualsevol visió ètica del problema.