Els primers morts del «procés», 17 d'agost d'ara fa tres anys

Desiree Eugenia Hildegard Zolotas (Alemanya)

Silvina Alejandra Pereyra Cabrera (Argentina)

Elke Leona Florentina (Bèlgica)

Jared Alton Tucker (E.U.A.)

Ian Moore Wilson (Gran Bretanya)

Luca Russo (Itàlia)

Carmela Lopardo (Itàlia)

Bruno Gulotta (Itàlia)

Maria De Lourdes Correia Duarte Ribero (Portugal)

Maria Monteiro Agostinho Correia (Portugal)

Josefa Codina Oliveras (Espanya)

Ana Maria Suarez Lopez (Espanya)

Pau Perez Villan (Espanya)

Francisco Lopez Rodriguez (Espanya)

Julian Alesando Kadman (Austràlia)

Xavier Martinez Mompart (Espanya)

SETL (Sit ei terra levis)

Tan aviat com el dia 21 d’agost d’ara fa tres anys vaig publicar a la Internet un text que, ara per ara, no he vist contestat:

«Davant, o just al darrere d’esdeveniments dramàtics com els atacs terroristes de la setmana passada a Barcelona i Cambrils, és esperable que apareguin tota mena de teories conspiratives. Costa entomar la realitat, amb tot el seu sense-sentit. La imaginació tendeix a cercar explicacions al que no la té i cercar culpables més enllà dels que semblen evidents. De les més primerenques relacionen els atacs amb la situació política actual de Catalunya, essencialment el procés per la independència i publicada i forta oposició per part del govern central. Els atacs tindrien l’objectiu de generar una situació d’inestabilitat que facilités, a l’aixopluc de legislacions antiterroristes, treure l’exèrcit al carrer, prohibir tota mena de manifestacions multitudinàries i, en definitiva avortar el projecte de referèndum i la declaració d’independència de Catalunya.

Això de les bombes i els atemptats té, però, tot un seguit d’incerteses que poden alterar objectius i conseqüències. La història està plena d’atemptats amb bombes d’efectes, sovint, retardats. No sempre és fàcil fer-les esclatar a temps. Tan lluny com 1605, Guy Fawkes va ser enxampat abans que encengués la metxa del que es coneix com «el complot de la pólvora», que pretenia fer saltar pels aires el Parlament amb el rei i tots els lords dins. Val a dir que era un agent dels serveis secrets del Regne de Castella, el que no sorprèn gaire coneixent algunes trajectòries. El 1893, l’anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini a la platea del Liceu de Barcelona i només va esclatar una, tot i que l’altre va causar vint víctimes mortals. En conseqüència es va declarar la llei marcial i un munt d’anarquistes van ser empresonats i torturats i, alguns com Josep Codina i després Mariano Cerezuela, executats, com fou Salvador. La bomba que va elevar al cel a l’almirall Carrero Blanco el 1973 va ser atribuïda al comando Txiquia d’ETA, però sembla que van comptar amb alguna ajuda perquè mai més la banda terrorista va tornar a fer servir el mateix procediment ni la quantitat d’explosius. Argala, el suposat autor de l’atemptat va ser assassinat per uns militars com a venjança cinc anys després.

A l’anterior entrada d’aquest blog s’insinuen similituds dels atacs de Barcelona i Cambrils amb els que tingueren lloc a Madrid l’11 de març de 2004 a l’estació d’Atocha. Agafes un grapat de morets, els hi menges el coco i els atufes de costo fino perquè al·lucinin una mica i vegin que les 99 hurís del profeta s’assemblen a Charlize Theron, els convences de fer-ne una de grossa i, un cop fet, mires que quedi ni un de viu per explicar-ho. És molt possible que l’objectiu dels terroristes d’Alcanar-Ripoll fos una (o tres) bomba tremenda per a fer-la esclatar a un lloc concorregut i simbòlic com la basílica de la Sagrada Família i environs. Vet aquí que algunes lleis inexorables com la de la gravetat i la d’en Murphy es conjuminessin per activar-se alhora i «la (puta) mare de Satàn», el triperóxide de triacetona (aigua oxigenada i neteja-ungles) els hi petés als morros mentre ho manipulaven. Els que quedaven podrien haver optat per un atemptat dels que en diuen low cost i llançar-se sobre la gent a les Rambles. I una mica més tard (una mica massa més tard) els altres intentessin fer el mateix a Cambrils fins que van topar amb un mosso amb un rifle i sang freda, que els va deixar estirats morts a terra.

En contra de què l’objectiu fos canviar la situació política a Catalunya està que queda encara lluny de dates com la Diada o l’1-O. La desaparició de casa seva dels més joves i l’imam dels collons, un parell de dies abans apunta a una certa immediatesa dels propòsits. La cara de cul del Rajoy a la seva primera compareixença allunya la idea que pogués tenir la més mínima coneixença prèvia, tot i que el clavegueram pot anar ple de merda conspirativa. La CIA i el FSB tenen molta feina i no estan per certes hòsties. I si sabessin alguna cosa, també ho sabria el Mossad i aquests són amiguets.

Doncs que sí, que les conspiracions no existeixen, però com les meigues, «haberlas, haylas». Ja veurem com acaba, si troben a l’imam o si finalment enxampen al darrer fugitiu conductor de la furgoneta de les Rambles, tot i que aquest el més probable és que el pelin, no sigui que en un «hàbil interrogatori» expliqui fins i tot el que no sap.»

Doncs han passat tres anys i les mateixes incògnites continuen i les respostes manquen.