Macedònia d'estiu

Aquesta setmana es compleixen tres anys dels vils atemptats de Barcelona, Cambrils que van tenir un episodi previ a Alcanar. Va ser un mes d’agost que ningú oblidarà. Un temps d’oci trasbalsat per un atac premeditat d’odi injustificable. Desitjo que compartim un silenciós i respectuós record per les víctimes i les seves famílies. La memòria de l’hemeroteca ens persegueix i ens fa palesa la feblesa de l’ésser humà i la poca distància que hi ha entre els convencionals bé i mal. Un agost amb l’ai al cor per la mala temporada turística tot i que els més optimistes ens diuen que a la Costa Daurada tancaran el mes amb un seixanta per cent d’ocupació. Un agost amb la previsió que la collita d’avellana ben just arribi a la meitat. Els empresaris i treballadors del sector turístic, un dels puntals de l’economia de les nostres comarques, estan patint del valent. Els pagesos també, però malauradament ja hi estan acostumats. Fa anys i panys que l’avellana de casa no és un bon negoci. Coses de la globalització. Quina merda! Un agost que, com ens diuen alguns mitjans de comunicació, deixarà fins a deu barris de Reus sense cap oficina bancària. Fa quatre dies els directors i directores dels bancs ens rebien a la porta per oferir-nos préstecs i ara hem de demanar cita –i no només pel coronavirus– perquè ens atenguin. Coses de la globalització. Un agost estrambòtic que està amargant la vida i les vacances a la Generalitat i als professionals de l’ensenyament perquè no tenen gens clar com començarà el curs els mesos vinents de setembre i octubre. Això sí que és culpa de la pandèmia. Les administracions intenten quadrar la protecció de la salut amb la protecció dels drets dels ciutadans a la llibertat i a la formació mentre algunes sentències judicials sobre el tema semblen dictades per a tocar allò que no sona. Coses de la justícia. De fet, d’alguna justícia. I parlant del poder judicial, aquest mes d’agost aquest diari ens informava dilluns de la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de no prorrogar el reforç professional del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus que porta la macrocausa d’Innova que anem arrossegant des del 2012. No sé si vuit anys són prou argument per a afirmar que la justícia és lenta però segur que tots els que han sortit a les diferents peces del cas agrairien una respectuosa celeritat. Sobretot per evitar que la presumpció d’innocència no acabi semblant una broma. Un agost que ens deixa a les portes d’una autèntica revolució al FC Barcelona. Darrerament, més que un club sembla una casa de barrets i barretines. Com veieu, una macedònia d’estiu per a tots els gustos. Bon estiu!