L'epidèmia de la por

Res ens ha de fer més por que la por mateixa. Això deia Franklin D. Roosevelt quan s’enfrontava a la més gran tragèdia del segle XX, la Segona Guerra Mundial.

L’actual pandèmia de la CoViD-19 s’ha qualificat també com l’epidèmia de la por, especialment per tot el que ha succeït en aplicar mesures de control: confinament, mascaretes, cancel·lació de vols aeris, tancament d’escoles, d’espectacles, fàbriques i llocs d’oci, que han trasbalsat tot l’entramat social, especialment a Occident. En formes d’enfrontar l’adversitat se n’ha escrit molt, sovint en llenguatge bèl·lic o militar. Els militars s’enfronten amb situacions de perill només que ocasionalment, en períodes de guerra.

Alguns passaran la seva vida professional sense haver intervingut mai en un conflicte bèl·lic. Però el seu llenguatge, els costums i els comportaments van farcits de referències al valor, la valentia, del que fan glosa i celebració. Al contrari que la por o la covardia, rebutjades i bescantades com el pitjor. També però, s’ha escrit que la història la fan els valents, però l’acaben d’escriure els covards, que són els que sobreviuen.

Alguns hem passat la vida en conflicte perpetu. La feina de cada dia era una lluita contra l’adversitat, que l’adversari no és sempre identificable. I les diferències entre valents i covards es mesuren per altres paràmetres.

De fet, els valents són els que corren riscos, mentre que els covards els eviten. Però el principal és que, en la via de cada dia, els valents corren riscos per benefici dels seus conciutadans, mentre que els covards són egoistes insolidaris. Per cert que, en grec antic, els egoistes insolidaris que no participen en les activitats comunitàries se’n deien «idiotes». Davant d’un enemic fort i poderós, alhora que elusiu i amagat com el virus de la covid-19, la idea de qui s’arrisca i qui s’amaga o aïlla, i qui és més valent o més covard és dispar.

Qui s’amaga, es tapa la boca amb un morrió, s’allunya una distància sanitària, que no social, es renta les mans com un cirurgià, és el veritable valent. Ho fa solidàriament per a protegir als altres i a si mateix. I té més possibilitats de sobreviure. El que s’arrisca i va de valent, és un idiota.