Sant tornem-hi: la tornada a l'escola

El curs escolar/acadèmic 2020-2021 ja està en marxa, en plena pandèmia i amb la incertesa en la qual estem tots. Dic estem tots perquè hi ha hom, que creu que ell està en una altre món/òrbita i no li afecta ni gens ni mica. Òbviament està molt equivocat. Abans que rés vull manifestar que he estat professor de Secundària gairebé trenta anys, tant de Formació Professional, ESO i Batxillerat, a més actualment tinc dues filles i tres nebots que són professors tant de centres públics com concertats. Sempre i ara més que mai, després de cinc mesos sense el contacte directe amb el educadors i el centres escolars, la tornada a l’escola és important. El tancament de les escoles motivar danys als escolars, no solament en el retrocés escolar sino també en el benestar emocional i en la desigualtat social.

Hi ha qui pensa i creu que tal com es va fer amb els sanitaris, ara pretenen fer-ho amb els mestres els que facin tots els esforços i i gairebé, si s’escau els “miracles” diaris a les aules. Entre els educadors existeix la convicció i el clan perquè les classes es realitzin al aula. Demanen ordenadors per atots els alumnes i una atenció específica als més vulnerables. Les propostes més generalitzades són: 1. Revisar el currículum salvant lo essencial; 2. Horaris flexibles i 3. Guanyar espais. La OMS recomana l’ús de la mascareta a partir dels dotze anys. El Departament d’Ensenyament diu que ampliarà la plantilla per aquest curs amb 8.258 professionals, dels quals 5.417 seran docents.

No sabem, tot són hipòtesi i previsions, quina serà la magnitud de la incidència que tindrà la Covid-19 vers el curs escolar. El Departament de Salut, amb el consens de set experts - metges, epidemiòlegs, investigadors i infermeres - recomanen dotze punts claus per afrontar millor la volta a l’escola. Són: 1. La ràtio d’alumnes per classe, l’organització dels menjadors, la higiene; 2. La protecció del professionals: mascaretes i guants; 3. Reforçar l’atenció primària; 4. Vacunar de la grip el màxim de persones i serà molt difícil diferenciar la grip de la Covid-19, els dos virus conviuran durant dues o quatre setmanes; 5. Més eficiència en les PCR, hem de fer 30.000 diaris, el doble, el triple dels que s’estan fent ara: 6. Millorar el rastreig; 7. Definir uns protocols clars que marquin com s’ha d’actuar en les diferents contingències que poden sorgir; 8. Aplicar mesures socials que haurien de ser consensuades entre les Conselleries de Salut, Treball, Educació, Economia, per saber com es gestionar les quarantenes; 9. Menys missatges i més clars, recomanen «no només parlar de prohibicions» utilitzant les disciplines com ara la psicologia social o el màrqueting i la comunicació, per arribar a determinats segments de població, com els joves; 10. No culpar els ciutadans malgrat la relaxació que s’ha produït, ja que els governs «tendeixen a culpabilitzar els altres de les coses que passen»; 11. Continuar aprenent, malgrat que la situació no és la mateixa que el mes de març, ja que ara es tenen més coneixements i experiència i 12. Més autonomia pel sanitaris i unitat, sense lluites partidistes, no pot caure una peça, ja que aquesta afectaria tota l’estructura econòmica i social del país.

Vull acabar, transcrivint comentaris que una mare van dirigir a quatre mestres una vegada és va acabar el curs 2019-2020, que reflecteixen la situació inusual viscuda. «Sabem que heu hagut de compaginar família, escola, teletreball i de ben segur no ha estat gens fàcil ... A la primera reunió teníem una sensació d’angoixa, de desconcert. No sabíem com tiraríem endavant aquest últim trimestres ...Avui en aquesta última reunió, la sensació ha estat totalment diferent ... després d’haver acompanyat als nostres fills aquests tres mesos la confiança amb vosaltres és absoluta ... hem tingut l’oportunitat de veure us davant dels nostres fills. Hem pogut al·lucinar de com els tracteu, amb quant d’amor els parleu ... aquest acompanyament tant educatiu com emocional ha sigut brutal ... i encara que ho ha sabíem aquesta pandèmia ens ha donat l’oportunitat de poder-ho gaudir». Això ho diu tot el que significa l’educació, peça fonamental d’un país.