Vol i dol

Voler i no poder és molt fotut, independentment de quin sigui l’objecte del desig. L’expressió vol i dol es refereix a l’estat d’indecisió que de tant en tant patim les persones, comunitats, països o civilitzacions. La causa pot ser la manca objectiva de recursos per assolir l’objectiu o bé la manca de determinació per utilizar-los. Aquesta sensació de voler i no poder és la que molts tenim davant dels actes d’incivisme que cíclicament patim a Reus amb la crema de contenidors, les pintades a les parets, la destrucció de mobiliari urbà, el llançament de burilles i papers per terra, el sembrat de caquetes de gos... Ho he dit en altres reflexions, però em sembla que no farà cap mal recordar-ho. Tots volem una ciutat impecable, però no podem per culpa dels pecats mortals d’uns quants entestats en passar-se pel ral això de la convivència i perquè nosaltres –reconeguem-ho– també en cometem alguns de venials. Aquests dies també volem protegir-nos de la pandèmia del coronavirus però no podem del tot perquè hi ha qui viu en una dimensió desconeguda on no cal rentar-se les mans, portar mascaretes ni respectar les distàncies que marquen les autoritats sanitàries. Ens ha tocat viure un temps d’incertesa i d’indefinició presidit per un vol i dol com una casa de pagès. Ho veiem en la política. Volem un sistema democràtic, però els nostres representants electes no es posen d’acord en exercir-lo fins a les últimes conseqüències per eliminar i evitar els casos d’escandalosa corrupció que han corcat les bases de les institucions públiques i que han convertit en poc fiables a molts partits. I que me’n dieu de l’espectacle de la remodelació del govern de la Generalitat, de l’explosió del món convergent o de les divergències entre els partits independentistes? També volem una ciutat, un país i un món millors, però no podem aclarir les prioritats individuals i col·lectives per aconseguir-ho. Volem un inici de curs segur –l’educació és el moll de l’os de la llibertat– però la gestió de la crisi que patim ha provocat que obrim les aules amb més dubtes que certeses. El relat que em fa alguns professionals de l’ensenyament de com s’enceta el nou curs posa damunt la taula que el coronavirus està incrementant els efectes d’uns problemes estructurals que venen de lluny. És com la marea que periòdicament arrossega fins a la platja les deixalles i mals endreços que durant anys hem anat abocant al mar. I mentre esperem temps millors, escoltem la cançó Vol i dol d’El Petit de Cal Eril amb una copa de vi Vol i dol de la Denominació d’Origen Catalunya. Podreu triar entre el negre i el blanc.