Compte enrere del Carrilet

Si la Mare de Déu de Misericòrdia no ho impedeix, d’aquí a un any el Mercat Municipal del Carrilet passarà a la història. Aquestes són les previsions del govern de l’Ajuntament de Reus que no ha trobat la fórmula per mantenir obertes unes instal·lacions que donen servei a la ciutadania des del 1983. La competència de les grans superfícies comercials ha anat tibant la corda als mercats –el Central tampoc està per a tirar coets– i al comerç de proximitat en general. Fa gairebé trenta anys va aixecar les persianes el Pryca –ara Carrefour– i en fa cinc es va inaugurar La Fira Centre Comercial. Són només dos exemples significatius que han marcat la història d’una ciutat que té en el comerç un dels seus senyals d’identitat. Un prestigi guanyat a pols des de fa dècades gràcies a l’esforç dels emprenedors locals i comarcals anterior a les revolucions dels sistemes de distribució comercial i de les tecnologies de la informació i la comunicació. I podríem analitzar el pes que tenen les franquícies en l’actual oferta a la zona central de Reus que han evitat en part la seva desertització però li han fet perdre caràcter.

Aquest diumenge un grup de paradistes i familiars del Mercat del Carrilet es van manifestar pacíficament a les portes del Santuari de Misericòrdia. Va ser un gest per cridar l’atenció a l’opinió pública i a les autoritats locals. Eren només una desena però haurien estat molts més si s’hi haguessin afegit els empresaris i les empresàries de la resta de comerç de proximitat de Reus que ho estan passant magre. La covid-19 els està destrossant però el problema ve de més lluny. Són els efectes d’un desajustament entre la ciutat comercial que diem que volem ser i la que ens ensenya la crua realitat. I les coses no passen mai perquè si ni són atribuïbles a una única causa. Segur que les dificultats dels emprenedors d’adaptar-se als canvis en els hàbits dels consumidors, els obstacles per tenir un únic front de representació del comerç de proximitat i la política urbanística i empresarial impulsada pels diferents governs que han passat per l’Ajuntament des dels anys noranta no han ajudat gaire a reduir la trinxera entre el que volem ser i el que som. Malauradament els èxits de la visió i ambició universitària que des de la dècada dels setanta han portat els estudis de Medicina. Economia i Arquitectura a la ciutat no s’hi han produït en l’àmbit del comerç de proximitat. Tot el merder del coronavirus ha posat novament en valor les botigues de casa. Potser se’ns està brindant una segona oportunitat. Volem entomar el repte? La música del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus sona bé. Ens posarem d’acord en la lletra?