Tribuna
Una victòria del municipalisme republicà
Diputat per Tarragona al Congrés, Presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de Reus, i Alcalde de Tarragona
Després de dir-nos reiteradament que era impossible, el govern espanyol ha hagut de cedir i permetre que els nostres pobles i ciutats facin servir els seus recursos per atendre l’emergència social, econòmica i sanitària
Els ajuntaments dels nostres pobles i ciutats podran fer servir els recursos dels que disposen per atendre les necessitats urgents dels seus veïns i veïnes. Milions i milions d’euros fins ara bloquejats als bancs per les injustes i inhumanes regles de l’austeritat fiscal serviran per afrontar l’impacte de la pandèmia més important del darrer segle. Un fet d’una lògica aclaparadora per als que ens dediquem al servei públic però que ha costat una llarga batalla contra un govern del PSOE i Unides Podem que fa mesos que ens repetia, una i altra vegada, que suspendre els topalls de les regles de despesa era, ras i curt, «impossible». Aquest dimarts, però, ho han aprovat en Consell de Ministres.
La demarcació de Tarragona és la segona de Catalunya en romanents immobilitzats als ajuntaments amb un total de 359,95 milions d’euros. Concretament al Camp de Tarragona, hi trobem força exemples, com el de la ciutat de Tarragona, amb 6,6 milions d’euros que es podran destinar a atendre les necessitats assistencials de la Covid, a reactivar l’economia i a quadrar els comptes municipals després d’una caiguda dels ingressos de prop de 12 milions. A Reus, l’import supera els 1,9 milions d’euros i podria injectar-se al pla de xoc contra la pandèmia, xifrat en 4,5 milions. Cambrils, amb 3,1 milions, i Torredembarra, amb 800.000 euros, en són altres casos significatius.
Durant anys, les regles imposades pel ministre d’Hisenda del govern del PP, Cristóbal Montoro, ens han impedit impulsar projectes imprescindibles per al territori, bloquejant els estalvis de tots i totes. I quan ha estat més necessari que mai, quan les botigues dels nostres barris tanquen, els nostres conciutadans pateixen els estralls dels ERTOs, la manca d’oportunitats i l’emergència dels contagis, el govern espanyol ens plantejava com a única opció transferir-los aquests fons acumulats, i si de cas ja ens els anirien retornant a terminis. Un xantatge inacceptable, més encara quan la mateixa Unió Europea va recomanar a l’abril, fa ja gairebé sis mesos, que s’eliminessin els topalls de despesa per atendre l’emergència.
El republicanisme català ens vam plantar, i vam anunciar que ni els ajuntaments ni les diputacions republicanes del país cedirien els diners dels nostres veïns i veïnes a l’Estat. Hem lliurat la batalla política als municipis, hem impulsat nombroses iniciatives al Congrés i al Senat, i vam posar-ho reiteradament sobre la taula durant els debats de l’estat d’alarma. Sempre amb la mateixa resposta. Fins i tot quan vam haver de tombar el decret-xantatge del govern espanyol, ens van dir que «no hi hauria una segona oportunitat». Trilerisme polític de baixa estofa. I el que ens deien que era impossible, el municipalisme republicà ho ha fet possible.
Evidentment no n’hi ha prou. Exigim que el fons covid de 5.000 milions d’euros arribi als municipis que ho necessiten. Demanem també que es garanteixi la participació dels ajuntaments en els fons europeus de reconstrucció. I si ens creiem que la democràcia va de baix a dalt, és imperatiu respectar l’autonomia municipal en l’ús d’aquests recursos.
Amb tot, seguirem insistint en la necessitat de revertir el marc d’austeritat aixecat pel Partit Popular. Tampoc no confiem en un partit socialista que va contribuir a posar les bases de les lleis austericides de Montoro reformant l’article 135 de la Constitució amb «agosticitat i traïdoria» per prioritzar el pagament del deute abans que l’atenció a les nostres escoles i hospitals. Però sí tenim tota la confiança en la força del municipalisme republicà, que seguirem posant al servei de la nostra gent, sempre, per a construir els fonaments d’una república catalana que la volem lliure, justa i solidària.