La tasca d'educar

Benvolguts i benvolgudes,

Durant aquestes últimes setmanes, ni que sigui amb les dificultats afegides a causa de la pandèmia, els nostres infants i joves han tornat a l’escola, a l’institut, a la universitat. Alguns hi han arribat amb llacunes importants del curs passat, llacunes de contingut i/o de capacitat receptiva degudes al confinament de la primavera. I també, hi han arribat després d’un estiu molt diferent, que en molts casos ha estat difícil de gestionar, sobretot per als més petits. Amb ells, mestres i professors, amb una plantilla augmentada respecte als cursos anteriors, han tornat disposats a seguir donant-ho tot perquè aquestes llacunes vagin esmenant-se i per tal de recrear un mínim d’harmonia i de normalitat a les aules, sigui en les circumstàncies que sigui.

Cal remarcar que durant aquest temps passat, i segur que al llarg d’aquest nou curs, homes i dones professionals de l’ensenyament i de serveis col•laterals han fet i faran esforços significatius a favor d’infants i joves. Cal remarcar, igualment, que aquest esforç s’ha tenyit i es tenyirà en molts moments de solidaritat i de generositat envers els propis companys, envers les famílies que més estan patint, envers tota la societat. La imaginació i l’enginy, sense parlar de les moltes hores que s’utilitzen per seguir connectats amb els alumnes, avala no sols la seva vàlua professional, sinó sobretot la humana.

No és ja, aquest, un valor incalculable que tenim l’oportunitat d’ensenyar? Habitualment, i tot i que en els darrers anys aquest ha estat ja un tema de debat, hem centrat les escoles en la transmissió de continguts, i tanmateix estem experimentant en pròpia carn que la comunicació de valors fonamentals són part imprescindible de l’ensenyament i del futur desenvolupament laboral i social. No cal dir que en aquesta tasca escoles i nuclis familiars són totalment imprescindibles i complementaris.

Els nostres infants i joves estan assedegats de valors que tenim el deure de transmetre. Eduquem-los en tot allò que estem potenciant i generant al llarg d’aquest temps de pandèmia. Imprescindibles per a una convivència reeixida i joiosa, indiquem-los el camí de la solidaritat, la generositat, el fet de potenciar el bé comú per damunt del bé propi. Ensenyem-los també la vàlua de les coses petites, la pau i l’assossegament de tenir-ne prou amb el que hom té, encara aprenent a donar a aquell que en té menys. I ajudem-los a veure la realitat d’un mateix i dels altres des de la més bonica capacitat d’acceptació i de complicitat.

L’Església ha estat sempre conscient de la immensa vàlua de l’educació, i moltes obres religioses han sorgit amb l’impuls d’aconseguir un ensenyament igual per a tothom, que possibilités l’obertura d’esperit que tot ésser humà necessita per al seu desenvolupament integral. Avui, com sempre i potser encara més, els nostres infants i joves necessiten exemples educatius on puguin emmirallar-se, on trobin la fermesa i la coherència que caracteritza la persona humana, on aprenguin que la finalitat de tota educació és la construcció entusiasta de la civilització de l’amor. El nou curs, doncs, apareix amb força com a lloc de missió, una missió evangelitzadora, generadora d’humanitat exquisida i de cultura integral i integradora. Estiguem atents a aquest signe del temps i servim-lo amb coratge. Ben vostre,