Qui son els infidels?

Benvolguts i benvolgudes,

Recordo que quan era petit, quan es parlava de les «Missions», s’acostumava a anomenar-les «Missions entre “infidels”». L’expressió no era correcta, perquè, qui és l’infidel?

Per ser infidel cal primer haver estat fidel. És infidel la persona que ha faltat a la paraula donada. Es diu del marit o d’una esposa que són infidels quan han trepitjat la paraula de fidelitat que es donaren un dia. Als pobles que no han sentit parlar mai de Jesús no els podem dir infidels perquè no li han donat mai paraula de seguir-lo. Ells són desconeixedors de l’Evangeli. Essent així les coses, potser resulta que els infidels som nosaltres mateixos, que sovint ens esgarriem del «Camí». En alguns passatges, sant Pau anomena Jesús com el «Camí». Des de la consciència, doncs, de les nostres infidelitats, cal que sentim l’agulló de la missió que hem rebut: anunciar Jesús, el Salvador.

El papa sant Joan Pau II, en la seva gran encíclica missionera La missió del Redemptor (1990), escriu: «Una de les raons més greus de l’escàs interès pel compromís missioner és la mentalitat indiferentista, àmpliament difosa, per desgràcia, àdhuc entre els cristians, arrelada sovint en concepcions teològiques no correctes i marcada per un relativisme religiós que acaba pensant que una religió val tant com una altra» (n. 36). També, sant Pau VI, en la seva exhortació sobre L’anunci de l’Evangeli (1975), ja alertava d’una gran dificultat interna en el mateix poble de Déu. Aquesta, deia ell, és «la manca de fervor». I afegia: «És tant més greu perquè ve de dins. Es manifesta en la fatiga i la desil·lusió, la rutina i el desinterès i, sobretot, la manca de joia i d’esperança» (n. 80). És un toc d’alerta per dir-nos que la nostra fe i la nostra acció han d’estar cohesionades. Jesús ens diu: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la creació» (Mc 16,15).

Enguany, marcats pels sofriments i els desafiaments causats per la pandèmia, aquest camí missioner de tota l’Església ha de continuar ben viu. Precisament, el lema escollit esdevé ben explícit: «Aquí em tens. Envia-m’hi.» És la resposta que trobem en el relat de la vocació del profeta Isaïes (6,8) a aquella pregunta sempre nova que ens fa a tots el Senyor: «Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?» Com afirma el papa Francesc i hem recordat a l’inici de la nostra exhortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església, «tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (Evangelii gaudium, 20). Tots hem d’esdevenir «deixebles missioners», afirma també el Papa (n. 119-120). A partir d’aquesta premissa fonamental, alguns i algunes de les nostres comunitats cristianes podran sentir la crida del Senyor a anar a altres terres, i la resta dels creients els animarem i encoratjarem a seguir aquest camí. Només així no esdevindrem «infidels»!

Som al diumenge del «Domund». Que l’entrega generosa dels nostres missioners i missioneres estimuli la nostra fidelitat missionera. Tant de bo que molts joves siguin valents per a fer un pas endavant.

Ben vostre.