Manipulació a l'engròs

De manera quotidiana rebem informació sobre diversos de temes d’actualitat, si bé en la majoria d’ocasions el que ens fan arribar són les anècdotes o les ocurrències de cadascuna d’aquestes noves, i en poques ocasions una anàlisi objectiva del que suposa cada missatge i les conseqüències reals d’aquest. És a dir, ens quedem amb el titular al qual se li afegeixen determinades variables irrellevants, però que ens «crida» per la seva curiositat.

A efectes pràctics se’ns expliquen notícies de manera general sense aprofundir en el mateix contingut de cada assumpte, quedant-nos en l’ocurrència puntual, el que comporta que en cap cas puguem ser conscients de les connotacions reals; a títol d’exemple s’informa d’un debat electoral a EUA però en el fons el que és trending tòpic és la «mosca» sobre el cap d’un dels interlocutors; o bé es parla de grans discursos de líders de referència però ens quedem amb la vestimenta o la manera de caminar, per no obviar situacions crítiques socials que finalment queden reduïdes a consideracions puntuals del que explica la notícia, sense oblidar aquelles anàlisis periodístics, plens de subjectivitat, on el cas explicat queda en segon lloc pel mateix interès de l’intermediari periodístic, fins i tot la fàcil opció de posar-nos opinions de ciutadans, suposadament de manera aleatòria, que opinen en funció del seu plantejament exclusivament personal però que es presenten plens d’objectivitat i referència de la realitat que se’ns exposa.

És a dir, per damunt de tot, el que és indiscutible és que la manipulació està assentada a la nostra societat, amb voluntat de perpetuar-se a la mateixa, encara que això suposi posar-nos a tots en un ramat on el pastor és desconegut però amb interessos evidents, cada cop més foscos.

El tema que esmento és una evidència al món de la informació generalista, però si ens endinsem en el que és la informació del cor i els reality socials que ens envaeixen i que tenen una audiència milionària, la cosa és encara més esfereïdora, doncs s’omplen hores i hores de televisió, en funció de noves que es van manipulant «sobre la marxa» en funció de l’audiència que es va controlant permanentment, i on si fa falta es «menteix o es diuen mitges veritats» per «aguantar» una comunitat espectadora desitjosa de conèixer les interioritats més fosques dels personatges de torn, més o menys reals en funció del guió televisiu puntual.

No sé si tot el que esmento està dissenyat en funció d’una estratègia amb objectius concrets o tot es limita a configurar un «negoci», però el que és evident és que mantenir a una societat lligada a un model comunicatiu com el que refereixo, ens col·loca en una situació de desinformació permanent, i amb una «conducció col·lectiva», cap a una manca d’opinió en tots els ordres, tant de caràcter públic, com econòmic, com de consum, com de principis, etc.

A més a més, una altra evidència, cada cop més establerta, és l’ingent volum de notícies que rebem cada dia, amb el que això comporta de «desbordament» de la mateixa lògica personal, on podem conèixer desenes de noves a les quals accedim en funció d’uns canals que ens inunden d’opinions, de situacions i sobretot de conseqüències teledirigides.

No sé si el que refereixo pot ser garantia de res, a l’hora d’exigir que el que rebem com a noves, han de complir uns mínims requisits de veracitat, doncs el que és evident és que els diferents mitjans tenen poques contencions a l’hora de poder fer front a un exèrcit de potencials manipuladors, interessats a fer arribar novetats en funció de no sé sap gaire bé el què, per tant, no estaria de més seguir aprofundint en això com base de resposta, a la defensiva, d’un model on ningú coneix els raonaments objectius de cada cas.