Tribuna
Reus buit
Periodista
El confinament nocturn decretat per la Generalitat confirma que la nova normalitat és una gota o tortura xinesa. Necessari perquè la pandèmia amenaça amb el descontrol i la saturació dels hospitals però dur de pair. Veure des de la finestra els carrers de Reus buits de les 22.00 a les 06.00 és molt trist. Ho estan tant que ja no tenim excusa per no reflexionar i fer allò que la religió catòlica va nomenar propòsit d’esmena. Els reusencs i les reusenques estem fent tot el que està a les nostres mans i els nostres peus per ajudar a les administracions sanitàries a trobar la sortida d’aquest laberint de la covid-19? És una pregunta pertinent i compatible amb la crítica constructiva a aquesta mena de muntanya russa de les decisions dels nostres polítics que estan tan amoïnats i confusos com la resta de mortals. Posats buscar un punt d’humor, ens estem convertint com aquella canalla que asseguda al seient del darrere i farts de fer quilòmetres pregunten als adults, especialment a qui condueix, falta molt? No ho sap ningú.
Anem fent camí a l’espera que el civisme dels ciutadans i la desitjada vacuna convergeixin per donar-nos un respir i una esperança. I deixeu-me passar de la crisi sanitària a la crisi econòmica. Els carrers de Reus estan buits a la nit però molts establiments comercials viuen l’amenaça permanent d’estar-hi durant el dia. La crisi econòmica i la por desencadenades per la pandèmia està castigant el comerç de proximitat. I plou sobre mullat. És un sector que ja arrossega de fa anys la pressió infernal de les noves formes impersonals de distribució. Aquest diari ens informava ahir de la intenció d’un gran grup comercial forà d’obrir un supermercat al raval de Santa Anna. On abans hi havia un negoci local s’hi posarà un d’internacional. Potser també comença a ser hora que els reusencs i les reusenques, les associacions comercials i l’Ajuntament es preguntin si estan fent tot allò que està a les seves mans i als seus peus per evitar el toc de queda al comerç de proximitat. Jo ho tinc molt clar. Coordinació, planificació i suma d’esforços amb un objectiu compartit. Exactament el mateix que exigim per fer front a l’altra pandèmia. Ja estem tardant.