La Vegueria Penedès i la realitat

Entre la crisi industrial que està patint la Vegueria del Penedès des de finals d’estiu i el calendari electoral que se’ns dibuixa a curt termini, hem sentit variades versions de com hauria de ser el nostre territori. També hem sentit tantes d’aquelles promeses (electorals), que costa molt de creure que el que no s’ha fet en tres anys, es faci ara, i encara menys després de les eleccions, que ningú sap que passarà.

El més greu de tot, és que molta gent parlar de com hauria de ser el Penedès, de com voldríem que fos, però ningú parla de com és. De com és el nostre Penedès, el Penedès que ens ha tocat viure, i amb el que cal que fem els comptes. Els projectes, les promeses i les voluntats són com els mapes, fàcils de dibuixar i difícils d’encaixar amb la realitat.

Per tant, urgeix, i amb celeritat, que fem els comptes amb la realitat, i que repensem el Penedès defugint de demagògies i d’idealisme utòpics.

La Vegueria del Penedès és un territori d’oportunitats, això només ho pot negar qui no vol evolucionar. Situat en un indret estratègic, amb infraestructures estratègiques, les dades dels darrers vint-i-cinc anys així ho demostren. La Vegueria del Penedès és el territori més dinàmic del país.

Cal que entre tots madurem una proposta de futur per la Vegueria, i aquesta implica defugir de les mono propostes i per l’aposta de la diversificació econòmica, sense prejudicis i sense superioritats morals.

Volem una Vegueria Penedès logística? No. Volem que la logística estigui present al Penedès? sí. Volem una Vegueria Penedès industrial? No. Volem que hi hagi indústria al Penedès? Sí. Volem una Vegueria Penedès avocada al monocultiu de la vinya? No. Volem vinya al Penedès?, sí i tant. Volem una Vegueria del Penedès amb Turisme de masses? No. Volem un Penedès amb un turisme sostenible, si i tant.

Cal que ordenem el nostre territori sense menystenir qualsevol dels motors econòmics que se’ns presenten. El Pla Territorial Parcial serveix per això, no només per dibuixar el Penedès del futur, sinó per ordenar l’existent.

En clau d’exemple, i tocant un tema polèmic al Penedès, la logística; no s’ha d’apostar exclusivament per la Logística, però si ser conscient que és un dels reptes de futur. Cal desenvolupar el Logis? Potser si, potser no, però caldria valorar diversos escenaris.

Per exemple, un escenari bastant real seria el de potenciar les activitats logístiques en zones que ja ho tenen programat, com podria ser el Polígon de l’Albornar a La Bisbal del Penedès, i en un futur a Can Vies i Sant Marçal (el PDU que proposa la Generalitat rebaixa l’ús logístic existent en el planejament actual). I en els terrenys on es vol fer el Logis, potenciar l’ampliació d’IDIADA i desenvolupar un pol tecnològic i científic referent pel sud del país. Diversificar. Diversificar és la clau.

Hi haurà gent que voldrà desenvolupar el Logis si o si, i altres que no ho voldran, tots són legítims i respectables. Els primers els hi proposem que valorin tots els escenaris, i quin és l’escenari estratègic millor pel futur del territori, potser apostar per IDIADA és millor que apostar pel monocultiu de la Logística. Els que diuen que no, doncs res, que no es faci res i que no es generin oportunitats reals a la Vegueria del Penedès.

Quan diem generar oportunitats, ens referim a l’oportunitat que poden donar a la població que conforma aquest 15% atur estructural al territori, i que amb la crisi de la covid pot ser, fins i tot, més. És insostenible conjugar dinamisme, qualitat de vida i esperança amb unes dades d’atur tan elevades, esdevenint el que no volem, un territori sense dinamisme i on el subsidi i serveis socials siguin el motor de gran part de la nostra societat, on la gent acabi marxant del territori, cosa que ja succeeix en alguns indrets del Penedès, i això preocupa.

Hem de treballar per generar oportunitats, esperança i il·lusió. Cal que siguem capaços de generar un escenari de futur de la Vegueria Penedès esperançador. Tenim tots els ingredients per fer-ho.

Ell Penedès real és i ha de ser el Penedès diversificat, que no renuncia a les oportunitats. El Penedès real ha de ser el Penedès equilibrat, respectuós amb el paisatge, amb la identitat territorial, i sobretot, ordenat, on els diferents motors i sectors productius tinguin els seus espais d’oportunitats.

Pensem-hi.