Les mentides d'ERC

Parlava el portaveu nacional d’ERC, Sergi Sabrià, en una entrevista recent sobre el Govern que volen formar després de les eleccions de febrer. Un Govern que representi a menys de la meitat del país i que estarà format per ERC, els incondicionals del senyor Puigdemont (que segons afirma el mateix Gabriel Rufian són «la dreta catalana») i la CUP. O sigui, la Catalunya nacionalista-independentista.

«Fora d’aquí per nosaltres no hi ha ningú», paraules textuals que són una magnífica definició del que és el sectarisme polític. Al Govern de Catalunya només hi caben els nostres, fora no hi ha ningú. Ni el senyor Trump ho definiria millor...

Per intentar justificar aquesta intolerància difícilment superable el portaveu d’ERC va afegir a continuació, «no volem estar amb aquells que se n’alegren que els nostres companys siguin a la presó».

I aquí va venir la intervenció de l’entrevistadora que ens reconnecta amb el bon periodisme, el que qüestiona el poder i no dona cap afirmació com a bona sense contrastar-la. «Està pensant en el PSC?», va preguntar. «Sí», respon Sabrià. «Vostè creu de veritat que els socialistes catalans se n’alegren que siguin a la presó?» Sabrià, sorprès perquè el discurs que vol imposar el nacionalisme sigui qüestionat pel periodisme independent (cosa que, efectivament, a determinats mitjans de comunicació no passaria mai) dubte, titubeja, i respon «hi ha frases del PSC que no m’han agradat gens.» Però la periodista segueix aplicant l’a-b-c del periodisme i afegeix, «digui’m una, una frase que demostri que el PSC se n’alegra que hi hagi gent a la presó. És un mantra que van dient vostès i que em sembla molt injust». Malgrat que el portaveu d’ERC acaba d’afirmar rotundament que el PSC se n’alegra que estiguin a la presó, Sabrià és incapaç de reproduir cap d’aquestes frases (senzillament perquè no existeixen).

Després d’uns segons d’hilaritat Sabrià respon, «la negativa d’Iceta d’anar a la presó n’és un bon exemple...». «Què no vagi a la presó vol dir que se n’alegri?», pregunta novament la periodista. «Um... des del PSC no s’han fet les coses bé», «això és una cosa que pot pensar vostè i l’altre és que se n’alegrin». Al final Sabrià reconeix, «bé, en Miquel Iceta no crec que se n’alegri...» Aquesta entrevista, que podeu trobar per Internet, demostra dues coses. Primera, la importància d’un periodisme crític i independent, un dels elements essencials en una democràcia. El que no es dedica a ser de corretja de transmissió de cap veritat única (la que sigui) i la que contrasta sense confondre opinió amb informació.

Segona, que el populisme necessita ridiculitzar, humiliar i deshumanitzar a qui pensi diferent, qüestioni la veritat revelada i s’atreveixi a posar en dubte algun dels dogmes considerats com a inqüestionables.

Per als líders d’ERC és més senzill dir que només pensen governar amb aquells que comparteixen els postulats del nacionalisme identitari i menysprear a la resta de catalans i catalanes afirmant que són «carcellers que s’alegren que tinguem gent a la presó».

D’aquesta forma s’estalvien explicar als seus votants com és que afirmant que són d’esquerres de debò porten deu anys governant amb «la dreta catalana» i votant presidents d’aquesta «dreta catalana». Com és possible que sent progressistes Governs dels quals han format part o que han rebut els seus vots hagin retallat més de 1.500 milions d’euros de la sanitat pública d’aquest país mentre, al mateix temps. (oh sorpreses de la vida!) no s’ha retallat ni un cèntim d’euro dels recursos destinat a l’aparell mediàtic de propaganda.

Així, és més senzill plantejar les eleccions –com ja van fer el 2017– com «una lluita entre el bé i el mal» i considerar que els que no votem independentista som «repressors, carcellers, antidemòcrates, traïdors, botiflers, enemics»... i seguidors ocults de Satàn i Belcebú que practiquen la màgia negra... gent dolenta, dolentíssima, amb la que no volem saber res. El mal absolut, vaja.

Els i les socialistes, el PSC, no cometre aquest error perquè abans que res som demòcrates. A nosaltres mai ens passaria pel cap considerar que els catalans que legítimament voten ERC siguin «el mal», ni que els seus dirigents vulguin tancar a la presó ningú. Defensem una Catalunya de tots i de totes. Som més de 7,5 milions de catalans i catalanes, no menys de dos milions (però tampoc en contra d’aquests dos milions). Volem guanyar i governar sí, però no per anar contra cap ciutadà ni per dir que «fora de nosaltres no hi ha ningú» (com es poden dir aquestes absurditats en nom de la democràcia) sinó per aconseguir quelcom tan senzill com que cap català li pugui dir a un altre que no és català només perquè no pensa com ell. Aquesta és l’alternativa que representa el PSC de Miquel Iceta i per això demanem la vostra confiança.