Memòria històrica, un acte de justícia

Fa uns dies van començar els treballs d’obertura de la fossa del cementiri de Salomó on els arqueòlegs preveuen trobar les restes d’una vintena de soldats republicans morts al gener de 1939, durant l’avenç de les tropes rebels. Malgrat la pandèmia, és important poder seguir endavant amb les actuacions com aquesta, per ajudar a tancar dols.

La memòria és un acte de justícia. Cal donar veu a la història i honorar les víctimes, cal mirar de donar respostes a les famílies que encara busquen els seus familiars desapareguts. De fet, es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil, i tenim documentades 523 fosses arreu del territori català.

Parlar-ne, actuar i dignificar les sepultures suposa recordar uns fets transcendentals en la nostra història recent. Uns esdeveniments traumàtics que van comportar l’exili dels màxims representants de les institucions republicanes i alhora de centenars de milers de persones, ciutadans i ciutadanes del nostre país. Així mateix, entre 1936 i 1939, el nombre de morts va ser incalculable ja sigui per afusellaments, soldats caiguts al front o altres violències repressives, i molts d’ells van ser enterrats en rases. En casos com els de Salomó, els veïns del poble mateix van recollir amb carros els cadàvers dels soldats republicans que havien quedat estesos al terra i els van enterrar en una fossa al cementiri. Tot plegat serveix per a trencar el silenci sobre els milers de desapareguts.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, contribueix a la recuperació de la memòria històrica i a la cultura de la pau mitjançant la planificació de les actuacions en fosses. D’aquesta manera, la Generalitat promou, coordina i finança les actuacions en fosses on hi ha persones desaparegudes del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb l’objectiu de poder analitzar i identificar les restes trobades i retornar-les als seus familiars, o bé donar-les-hi una sepultura digna.

Salomó és la 32a fossa que s’obre gràcies al pla de Fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per a identificar-ne les víctimes. En aquest temps, s’han recuperat 316 persones, de les quals s’han pogut identificar 8 amb el Programa d’identificació genètica, que és un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i per tant retornada a la família. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.

Però en aquest cas, val a dir que el temps juga en contra nostra i en ocasions no queden o no hi ha constància de familiars vius. A més, tot sovint només són pistes, records, converses, testimonis, memòria oral de les persones del lloc que poden ajudar a localitzar i situar les fosses. Per tant, cal seguir investigant i recollint la informació per a que no quedin engolides per l’oblit, sigui perquè els testimonis han anat morint o perquè en molts casos els executors van amagar molt bé els seus crims. També hem de lluitar contra la indiferència, la voluntat de ruptura amb el passat, el silenci, el desarrelament...

Més enllà de la mirada purament històrica, les polítiques de memòria han de ser molt presents en l’àmbit de la ciutadania i els drets humans, perquè afecten drets tan bàsics com la cerca de la veritat, la justícia, la reparació de les víctimes i la garantia que els esdeveniments no es repetiran.