Banderes

Si alguna jugada defensiva legal no ho impedeix, d’aquí a un mes aproximadament l’Ajuntament de Reus haurà de penjar la bandera espanyola a la façana del palau de la plaça del Mercadal. És el regalet que ens ha fet la magistrada del jutjat contenciós administratiu de Tarragona atenent un recurs presentat el 2018 per aleshores portaveu del grup municipal de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez. Pocs mesos després, Sánchez va sortir vestit d’aviador del seu partit a causa d’haver denunciat internament misèries i picabaralles d’alguns companys. Fins aleshores havia estat fidel seguidor del full de ruta de Ciutadans que incloïa explotar sense pietat la guerra de les banderes que enfrontava la seva visió «unionista» de les relacions entre Catalunya i Espanya amb la dels partidaris del dret a decidir. Sánchez i la majoria de membres del grup municipal van acabar com el rosari de l’aurora amb la gent d’Albert Rivera i es van presentar a les eleccions municipals de 2019 amb la marca de la franquícia socialdemòcrata de dCIDE. No van aconseguir representació, però la bola de la bandera continuava rodant i ara la tenim davant del consistori. El recurs presentat per l’Ajuntament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que podria aturar aquesta bola encara no s’ha resolt, però la jutgessa de Tarragona té pressa en què es compleixi la seva resolució i que en conseqüència la bandera espanyola onegi al Mercadal juntament amb la catalana i la de Reus. I posats a fer també hi podríem afegir l’europea i la de la verge de la Misericòrdia. Ara no n’hi ha cap. Fa anys que no n’hi ha cap. Ni banderes ni pals per penjar-les. Ha estat la fórmula salomònica amb la qual els dos últims alcaldes han intentat evitar la guerra de banderes que navega lliurement en el mar de la judicialització de la política en el que estem submergits des de fa anys. Masses. Banderes a les façanes i fotografies del cap d’Estat als salons de plens. Ho diu la llei com ens ho recorden tossudament els jutges i les jutgesses. Ho diu una llei antiga, cega i sorda encara que no muda. Una llei que el poder legislatiu podria canviar si realment la sobirania popular i la divisió fossin els fonaments sanejats de la necessària convivència democràtica. Però mentre aquesta alineació dels astres no arriba haurem de veure com se les empesca l’Ajuntament per no haver de posar pals ni banderes. Una decisió criticable però molt pràctica. Quants pals? Quantes banderes? Amb el que està caient toca guerrejar amb les banderes? I si poséssim el focus en les persones i les seves necessitats i deixéssim les banderes per un altre dia?