Arbolí

Llar: casa que hom habita amb els seus. Aquesta és una definició estàndard que trobarem als diccionaris. Si regirem la xarxa i altres papers trobarem que també és el lloc on es reunia la família per encendre el foc, escalfar-se i alimentar-se. Aquesta segona definició em sembla insuficient perquè deixa fora un element clau en l’evolució humana: l’educació.

Aquest procés d’aprenentatge i autoaprenentatge que ens ajuda a construir una visió del món i que ens ha de preparar per ser actius i no passius en la nostra vida. I la família i la llar juguen un paper fonamental en el viatge formatiu. L’estructura familiar s’ha transformat amb la victòria de la llibertat sobre la imposició i ha generat moltes opcions i molts matisos. Podríem dir que s’ha transformat el contingut, el concepte dels «seus» al que es refereix la primera definició de llar, però em sembla que no pas el continent que significa «casa» en aquesta mateixa explicació. Faig aquesta digressió perquè em sembla reveladora la petició que fa un grup de famílies joves instal·lades al petit municipi d’Arbolí per tornar a tenir una escola pels seus fills. La seva opció de vida els fa portar la contrària al procés d’abandonament i de desertització que pateixen moltes poblacions per l’efecte l’imant de les grans ciutats que es va accelerar tremendament a partir dels anys seixanta del segle passat.

Iniciatives com les d’Arbolí i moltes altres de similars que s’han intensificat arreu del país durant els últims deu anys podrien ser la punta de llança del necessari reequilibri territorial que pregonen alguns experts. De fet alguns ajuntaments del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i la mateixa Diputació intenten concertar una estratègia per facilitar aquesta recuperació de termes municipals perduts. Una recuperació que s’hauria de mesurar quantitativament però sobretot qualitativament. Els veïns d’Arbolí ja han fet un pas endavant creant conjuntament amb el consistori un espai autogestionat, La Muntanya, per atendre a quatre menuts que quan creixin hauran d’anar a escola a Alforja o Cornudella del Montsant. Potser podríem discutir quina ha de ser la política educativa de la Generalitat si realment vol un país diferent, un país que defineixen com de «7,5 milions de futurs» en la publicitat institucional que es va repetint des de fa uns anys. Entre aquests futurs hi trobarem a l’Otto, al Ferran, al Falcó i a la Duna. Els quatre veïns d’Arbolí que aviat necessitaran una escola. Uns veïns que, si haguessin nascut fa setanta anys, haurien conviscut per força amb el campament militar de Castillejos que ocupava terrenys d’aquest municipi i dels termes de La Febró i La Mussara. Unes instal·lacions que van arribar a acollir fins a quatre mil soldats, clausurat l’any 2001 i monument a la incompetència de l’administració pública. Aprenguem-ne. Arbolí no és ni vol ser Castillejos.