Pagarem la festa a la Corona Britànica?

Una cosa és ocupar-se de tot el que passa a la ciutat en temes de patrimoni, i una altra molt diferent és comprar propietats amb diners de tots els tarragonins i tarragonines quan ens hi manquen per arranjar temes propis, com el Teatre Metropol de Jujol, l’Amfiteatre o la Quinta de Sant Rafael. Em refereixo a l’anunci del regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo (En Comú Podem) referit a la compra del Cementiri dels Jans a la Corona Britànica, que al meu criteri és una qüestió molt mal enfocada. El que cal és que el Govern del Regne Unit faci els deures i mantingui aquell espai com toca, com és la seva responsabilitat, i en tot cas que la ciutat no pagui per quelcom que hauria de ser un regal.

Fa anys que la Corona Britànica vol que Tarragona compri el Cementiri dels Jans (que té el seu origen a la Guerra de Successió) i des del Govern del PSC sempre ens hi vam negar perquè considerem que o es dóna la propietat a la ciutat o el Govern Britànic ha d’assumir les seves responsabilitats. És de valorar que ara la Corona hagi arranjat l’espai, després de tants anys de reclamar-ho En tot cas, ens sembla irresponsable per part de l’actual Govern municipal recuperar la idea de comprar-ho quan no hi ha prou diners pel patrimoni que ja tenim a la ciutat.

Ningú dubta de la importància històrica de l’espai, ni del fet que seria interessant que fos visitable i accessible a la ciutadania interessada en temes patrimonials. La pregunta és una altra. L’Ajuntament de Tarragona comprarà el cementiri dels Jans al Govern Britànic mentre espais com la Quinta de Sant Rafael o el Teatre Metropol segueixen sense finançament per a la seva rehabilitació? Accedirem a pagar diners de tots els tarragonins i tarragonines en lloc d’exigir la donació a la ciutat? Tot plegat, difícil d’entendre.

Sempre he dit que l’Ajuntament de Tarragona necessita més recursos per mantenir el seu patrimoni i que requereix el suport financer de la resta d’administracions responsables. De fet, durant el govern municipal socialista i a través del Grup Ciutats Patrimoni Mundial d’Espanya vam liderar la negociació per reclamar major finançament al municipi i es va obrir una via que serà llarga, però pot ajudar a superar la situació que anem patint des de fa anys. Cal també concretar la taula de gestió de patrimoni com a ens amb capacitat executiva i de compromís administratiu i d’inversió planificada. El que, segur, que no és la via es comprar un espai al Govern Britànic en lloc d’exigir que el doni a la ciutat.

De fet, existeix la via d’un conveni, amb una cessió de gestió on l’Ajuntament de Tarragona faci de masover cuidant l’espai i encarregant-se de la seva posada en valor i difusió, sempre, però, que la Corona Britànica mantingui la seva responsabilitat com a propietària de l’espai i assumeixi el cost de la feina.

Per tant, dues vies possibles. Donació a la ciutat o gestió de l’espai amb un acord econòmic amb el Govern del Regne Unit que cobreixi el cost del seu manteniment. El que està clar és que comprar o fer-se càrrec de l’espai a canvi de res, a càrrec dels diners de tots els tarragonins i tarragonines, és “pagar la festa” a la Corona Britànica, metafòricament parlant. Confio que el Govern municipal recondueixi aquesta proposta amb l’interès de Tarragona per damunt de tot.