Què en pensen d'això l'alcalde i els dirigents d'ERC?

El passat dijous a la nit la seu del PSC de Tarragona va rebre a uns visitants inesperats. Emparats en la nocturnitat aquestes persones van bloquejar la porta penjant una pancarta amb difamacions contra el PSC i tal.

Desgraciadament no és el primer cop que passa. Els mateixos informes de la Generalitat assenyalen que el PSC és el partit que ha rebut més atacs a les seves seus durant aquests darrers anys. Com a campions del diàleg som els més insultats i odiats pels fanàtics i intransigents que neguen al diàleg. Elemental.

Però fins ara aquests atacs els protagonitzaven grups antisistema o grupuscles vinculats a l’extrema dreta neofranquista. Vet aquí, però, que en aquest cas els «visitants» són membres de les joventuts d’ERC que, a més, signen les pancartes com a Joventuts d’ERC. Això no havia passat mai fins ara... És un grup d’eixelebrats puntual que es dediquen a fer el brètol d’esquena als seus òrgans de direcció? Doncs –oh, sorpresa!– sembla que no, perquè la mateixa nit diverses seus del PSC (Granollers, Sabadell, etc.) van ser empastifades amb pancartes amb desqualificacions i insidies contra els socialistes signats per les joventuts d’ERC.

Aquests fets mereixen algunes consideracions. Primera, estem parlant d’un partit que diu que és de gestió i de Govern, però que dedica part de les seves energies a anar a les nits a les seus d’altres partits polítics catalans per difamar-los. Tremend... No consideren que en aquests moments quan –encara– estan governant la Generalitat no seria més intel·ligent dedicar tota la seva capacitat d’acció política a gestionar la crisi de la covid? Home, en tot cas la mala gestió que fins ara han protagonitzat les conselleries de depenen d’ERC així ho aconsellaria.

Segon, és curiosíssim –té un punt de kafkià– que les joventuts d’ERC es dediquin a atacar les seus socialistes el mateix dia que els diputats d’ERC al Congrés votaven a favor dels pressupostos del Govern socialista del president Pedro Sánchez. En què quedem? Els i les socialistes som dolents-dolentíssims o som persones entranyables a qui se’ns voten els pressupostos? Som les dues coses a la vegada? Aniran les joventuts d’ERC a difamar amb pancartes a les cases dels diputats d’ERC que han votat els pressupostos del PSOE? Quines coses, sí...

Tercer, és certament paradoxal el lema d’una de la pancarta: «El PSC és anticonstitucional». Parin atenció, amics, perquè això ho diuen les joventuts d’ERC que, com sabem tots i totes, aquests darrers anys han demostrat sobradament tenir un gran respecte per la nostra Constitució democràtica. De debò ens volen donar lliçons de respecte a la Constitució Espanyola després del que ells han fet aquests darrers deu anys? Per favor!

Quart, senyor alcalde de Tarragona (d’ERC), senyor delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona (d’ERC), etc., comparteixen vostès aquests atacs protagonitzats per les joventuts del seu partit? Senyor alcalde, si aquesta nit les joventuts del PSC anem, per exemple, a empastifar la seu d’ERC de Tarragona què ens donarà, un Sugus? Com es pot ser alcalde d’una ciutat i demanar als seus convilatans que es comportin amb respecte i civisme quan, al mateix temps, les joventuts del seu partit es dediquen a fer aquestes coses a la nit? Què serà el següent? Anar a penjar pancartes a domicilis particulars? Tinguin una mica de sentit de la responsabilitat, si us plau.

Davant d’aquests fets, des de la JSC i des del PSC volem reiterar el que hem defensat sempre –sempre–: una Catalunya de tots i de totes, inclusiva, amb respecte per a totes les veus democràtiques, i on no es doni ni el més mínim bri de normalitat a les actituds intransigents i fanàtiques.

En conseqüència, condemnem els atacs que pateixin tots els partits polítics, tots, sigui qui sigui. Igual com hem condemnat els atacs que han patit algunes seus d’ERC per part dels sectors independentistes més radicals. El que nosaltres no farem mai serà anar a les nits a embrutar la seu de qualsevol partit, entre altres coses perquè això l’únic que demostra és una manca de raó democràtica i d’arguments polítics de l’alçada d’un campanar per part de qui ho fa.

Ens mereixem com a societat deixar enrere la confrontació i el sectarisme i recuperar la convivència i els consensos que, amb raó, eren un motiu d’orgull per al conjunt de la societat catalana. I això precisament també és el que ens juguem a les eleccions del 14-F, una Catalunya de tots i de totes on membres del partit governant no es dediquin a difamar a partit democràtics catalans acusant-los de ser mals catalans o d’anticonstitucionals (quines ironies, sí!) tan sols perquè no pensen com ells.