La por a les solucions

Amb els anuncis, sembla que solvents, sobre l’existència de «vacunes» a curt termini, s’obre una porta d’esperança per poder superar, amb garanties, la situació negativa que tot ho envolta, i que ha comportat un fre al progrés, en tots els seus vessants, imprescindibles i amb conseqüències, encara no avaluades, de manera real i solament en funció de previsions numèriques, més o menys encertades. Malauradament, encara que la notícia cal valorar-la com positiva, la realitat posa de manifest que el tema comporta molts dubtes per una ciutadania que ha perdut gran part de la seva credibilitat, respecte als seus dirigents, i que veu com el tema no es tracta amb tota la transparència que seria exigible i necessària per, almenys, intentar recuperar un reconeixement compartit, en aquests moments d’hores baixes.

És inqüestionable que el desig per les solucions que permetin tornar al marc de convivència anterior a la pandèmia hauria de ser un tema volgut per tothom, però ens trobem en sèries dubtes d’una població que, segons dades demoscòpiques, té «pànic a la solució» i s’instal·la en un menfotisme, més proper a la frustració que a la mateixa esperança desitjada tàcitament.

Crec que el que esmento, que s’haurà de saber abordar des dels «poders» amb capacitat de convenciment i no d’imposició, suposa un pas més per una societat atacada en la majoria dels seus principis, per uns representants públics que, en la majoria de casos, no han estat a l’altura del que és necessari, segurament fruit de la mateixa evidència d’una situació difícil i complicada. Ara bé, el que tocaria, a partir d’ara, és esmerçar ingents quantitats de «lògica compartida» per retornar a uns nivells de credibilitat acceptable.

Per altra banda, no oblidem tampoc que, malgrat la bona nova de les vacunes, la devastació vírica deixarà a molts ciutadans en situació precària i que faran falta molts esforços per reconduir el problema, per tant, la superació de tot el que defineixo haurà de constituir una prioritat, a més d’esperar que la medicina compleixi puntualment amb la seva tasca i la vacunació generalitzada ens permeti tornar a temps pròxims, en tot cas menys negatius dels que vivim.

No oblidem que «aparcar» a molts ciutadans en funció d’incapacitats per fer arribar el missatge d’optimisme creïble, només ens portarà a una època d’individualisme exacerbat, on els de sempre es veuran deixats de costat, amb el que això pot suposar per una societat que no es troba malalta exclusivament en funció del virus, i on interessos, poc clars, poden veure oberta una porta per imposar, des de la demagògia, els seus discursos més primaris.