Bona sort!

És possible que en el moment de llegir aquesta columna tingueu la butxaca més plena que ahir. També és possible que la sort dinerària hagi tornat a passar de llarg. Són coses dels jocs d’atzar i de la probabilitat. Sempre ens quedarà l’opció, tot i que ara amb un regust trist, d’agrair que tinguem salut. L’atracció pels jocs, per les loteries, ve de lluny. Els historiadors han trobat antecedents a la Xina dels anys 205 i 187 d’abans de Crist.

La Loteria Nacional d’Espanya, la del «Gordo», la va crear el rei Carles III -la monarquia i el joc sovint es retroalimenten- i el primer sorteig es va fer un 10 de desembre de 1763. La versió més moderna d’aquesta loteria data del 1811 quan es va reinventar per aportar fons a la hisenda pública, molt castigada per la Guerra de la Independència. Ves per on! Dos-cents vint-i-quatre anys més tard, el 1987, es posava en marxa la Loteria de Catalunya, primer anomenada Loto Catalunya. Suposo que una mica per repartir sort, una mica per recaptar i també per ser una mica més independents, si més no en això de l’atzar. Però tornem al present. Si avui no teniu més diners potser sí que esteu servits de salut i amor, si és que mai n’hi ha prou. Tal com tenim el panorama de la pandèmia del coronavirus, aferrem-nos a la salut i a l’amor i deixem els diners pel final. Busquem la sort en la prudència a l’hora de compartir amb la família i els amics aquests dies assenyalats. No comprem números d’una loteria infernal que fa mesos que està deixant «premis» massa grossos i que amenaça amb una llarga «pedrea». Trobem un punt d’equilibri entre la por paralitzant i la temeritat cega.

El 1941 el compositor argentí Rodolfo Sciammarella va crear la cançó «Tres cosas: salud, dinero y amor» que el 1966 el grup «Los Stop» va popularitzar a Catalunya i a Espanya. La primera estrofa diu «Tres cosas hay en la vida: salud, dinero y amor. El que tenga estas tres cosas, que le dé gracias a Dios. Pues, con ellas uno vive libre de preocupación». Jo, posats a triar, prefereixo a Lluís Llach i el seu tema «Que tinguem sort», particularment la darrera estrofa que diu «Si vens amb mi, No demanis un camí planer, Ni estels d’argent, Ni un demà ple de promeses, sols, Un poc de sort, I que la vida ens doni un camí, Ben Llarg». Doncs això. No posem la nostra vida i la dels altres en un bombo. No comprem segons quina loteria perquè podria tocar allò que no sona. Enguany, jocs de taula en petit comitè. Regireu els armaris de casa que segur que en trobareu. Apa, bona sort!