El tresor

«El tresor», així és com anomenava Ernest Lluch el sistema públic de salut que el Govern socialista va implementar durant la dècada dels 80. Sovint, determinats missatge apocalíptics –tant de la dreta, com de l’independentisme– monopolitzen el discurs públic però enmig de la cridòria els i les socialistes volem subratllar que, malgrat els errors i les limitacions, algunes coses s’han fet bé durant aquests darrers 40 anys. I algunes s’han fet molt bé. «El tresor», és per a mi l’exemple paradigmàtic. Així, l’any 2010 teníem un dels millors sistemes de salut pública del món. I no és que ho digui jo –que també– és que ho deia l’Organització Mundial de la Salut que considerava el nostre sistema públic sanitari com el tercer millor del planeta, tan sols per darrera del Japó i de Suïssa. Però després del 2010 vàrem tenir Governs de la dreta a Madrid (PP) i a Barcelona (amb presidents primer de CiU i després de Junts pel Sí i de Junts per Catalunya). I tots i totes sabem què és el que va passar, que van treure unes tisores molt esmolades per retallar les inversions en sanitat.

Ha calgut que ens colpegés de ple la pandèmia de la covid perquè alguns recordin la importància del «tresor», d’un sistema de sanitat pública universal i de la màxima qualitat. Fins i tot hem d’escoltar determinades lamentacions hipòcrites per part de dirigents independentistes que els anys 2012, 2013 o 2014 van retallar el recursos destinats al departament de Salut mentre augmentaven les subvencions destinades a l’aparell de propaganda i de oficines a l’exterior per alimentar el relat independentista. En fi...

No és el nostre cas. Govern socialista i sanitat pública de qualitat són sinònims. Així de clar. Som els que hem bastit aquest sistema d’èxit, els que l’hem desenvolupat i els que més hem invertim en ell. Si a algú li queda algun dubte que repassi el pressupost de Salut que ha aprovat el Govern del president Pedro Sánchez per aquest 2021. Enguany hem començat l’any, a més, amb l’eliminació del copagament farmacèutic per a més de sis milions de persones. Era un compromís electoral del president Pedro Sánchez que s’ha dut a terme, malgrat les dificultats del context actual. Aquest Govern compleix.

Vull recordar que el copagament farmacèutic, una de les mesures més injustes implementades pel Govern del PP mentre el senyor Mas i el senyor Junqueras miraven cap a un altre costat i atiaven ja el «xoc de trens», va perjudicar –com acostuma a passar amb la dreta– als sectors més vulnerables de la nostra ciutadania: jubilats, famílies amb fills petits, persones amb discapacitat, etc.

Els i les socialistes seguirem recuperant tot el que les tisores de la dreta van laminar, ampliant drets i serveis. Per exemple, la progressiva implantació del pla de salut bucodental, incrementant les prestacions de la cartera de serveis comuns del sistema nacional de Salut.

Però no podem quedar-nos a meitat del camí. La majoria de competències que afecten al sistema sanitari a Catalunya depenen del Govern de la Generalitat. Portem 10 anys perduts, amb Govern nacionalistes que han sacsejat la confrontació mentre la sanitat pública catalana rebia de ple els efectes de la seva mala gestió (i només el gran compromís demostrat pels professionals del sector als hospitals i centres d’atenció primària han evitat que aquest deteriorament fos pitjor). Ha arribat el moment de canviar. De canviar per millorar. Per recuperar el magnífic sistema de salut pública que teníem. Sense recriminacions, sense odis, sense més insults ni desqualificacions.

I no se m’acut ningú millor per a fer-ho possible que Salvador Illa, l’actual ministre de Sanitat que ve de gestionar la pitjor crisi epidemiològica dels darrers cent anys. És l’hora dels moderats. Dels que no criden, dels que no insulten, dels que no enganyen amb «plans secrets» que després diuen ells mateixos que van ser mentides. Hem de recuperar un Govern socialista a la Generalitat, presidit per Salvador Illa, que torni a centrar tota la seva acció política en posar al servei de la ciutadania els millors serveis sanitaris, educatius i de prestacions socials. Amb el teu vot, amb el teu suport el 14-F, és possible.

Perquè els que creiem què cal protegir, invertir i desenvolupar el «tresor», que ja hem tornat al Govern d’Espanya, hem de tornar també al Palau de la Generalitat. I tots i totes en sortirem guanyant.