Final del crèdit

Certament les imatges inqualificables de la passada setmana amb la invasió del Capitoli americà, seu de la referència democràtica més rellevant del món, ha comportat tsunamis de declaracions, articles, opinions, debats, etc., desqualificant el fet succeït, interpretant-lo com un atac, sense precedents, al mateix sistema de convivència d’un país de referència, malgrat els defectes existents, que evidentment té.

Malauradament en els arguments dels diferents opinadors, es parla molt de la situació singular produïda, però poc de les raons que han comportat la mateixa, i de manera poc clara, oblidant que el president liquidat, malgrat tot, va tenir un suport molt ampli d’una societat que quelcom, suposo, volia dir respecte al seu futur i les mancances, en tots els sentits, del sistema vigent.

No seré jo qui doni crèdit als arguments del dirigent de referència en l’àmbit global als darrers quatre anys, però crec que es cometria un gran error si no es fos capaç d’analitzar el perquè del seu resultat electoral i les raons que han fet que milions d’americans, per damunt del bombardeig mediàtic interessat, hagin optat pel senyor Trump. Segurament el fàcil és deixar tot l’argumentari en una pura desqualificació, amb imatges eloqüents i inassumibles, oblidant que de tota manera el govern, ara caducat, també ha tingut encerts importants a escala interna i internacional que ara, sembla, que es volen obviar en funció de no sabem quins interessos.

La realitat posa en evidència que la situació a escala global no és bona per la ciutadania en general, i és aquí quan es produeixen l’aparició de moviments, fora de l’ordre establert, que volen donar resposta a una col·lectivitat farta de valors teòrics, promeses buides de contingut, i sobretot, un entorn insalvable d’impotència davant un futur molt complicat, al que s’haurà de fer front, encara que en el dia a dia «se’ns maregi» amb discussions sense cap consistència molt properes a l’«espectable interessat» per difuminar la realitat inapel·lable.

Esperem que a partir d’ara el nou govern USA, amb incidència mundial més important del que puguem sospitar, sigui capaç de reconduir un país líder, amb una ciutadania que exigirà fets i poques paraules, a l’hora de dissenyar un demà amb mínimes esperances.

En qualsevol cas «el mirall americà» té i ha tingut admiradors arreu de tot el planeta i, per tant, la conscienciació per l’assumpte tindrà, en els mesos vinents, respostes en molts països de caràcter democràtic, especialment a l’hora d’elegir als seus representants de torn. L’evidència que les persones el que volem és credibilitat en els seus dirigents, és una qüestió innegociable, almenys en el món plural, per damunt de les seves mancances evidents, per tant, «el final del crèdit», que sembla es va establint, no hauria de ser una opció a consolidar-se si realment volem un objectiu de millora a tots els nivells, l’altre via és ben clara, aprofundir en una pseudodemocràcia, on la ciutadania té poca veu i el seu dret a votar pot quedar difuminat a la pràctica.