Us ho dic amb tot veritat...

No, no tingueu por, no ens hem fet de cap secta d'aquestes que van amb la Bíblia amunt i avall, procurant engalipar al primer que es posi pel davant, si el veuen amb cara d'amoïnat, que això, malgrat la mascareta, és fàcil de detectar. Per cert, si desitgeu desfer-vos de les atencions d'aquests predicadors que van de dos en dos com la Guàrdia Civil (no us confongueu: aquests no van de verd i porten una plaqueta negra a l'alçada de la butxaca de la camisa) i voleu que us deixin tranquils, només cal que feu un somriure d'orella encara que porteu un empipament de mil diantres. És de resultat garantit.

Bé, anem per feina. Resulta que l'altre dia Mixeta i jo vam anar a l'oficina del cens a veure si podíem anar a votar quan a la Generalitat, la Junta Electoral o el magistrat de torn l'hi passi per la barretina, atès que havíem canviat recentment de domicili. Jo sí que puc votar. La gateta, no. L'atenta funcionària em va dir que només poden votar les gates maules, que n'hi ha moltes a tots els partits. A propòsit, vam quedar molt decebuts en saber que a l'amic Moisès Peñalver l'hi havien tombat la seva petició d'inscriure el seu partit @RiemUnits. Una vegada que teníem clar a qui votar! En sortir d'allí, vam trobar a un amic que, després de saludar-nos, ens va confessar que no sabia a qui votar. Al final, deixant anar un llarg sospir (que Mixeta i jo vam pensar era el darrer) ens va confiar: «Si almenys pogués votar a Putin!». «A Putin?», vaig fer jo (Mixeta va fer un «Meeeoouuu?» que se l'hi va entendre tot). L'amic va tornar a suspirar: «Sí, si més no és l'únic polític que no s'amaga de ser un fill de Putin!».

I, us dic amb tota veritat, que vivim en uns temps apocalíptics: fams, guerres, pestes com la covid-19... Fixeu-vos si en són, que tret del Diari Més, no et pots refiar ni del Full Dominical, que l'altre dia publicava que a l'amfiteatre romà es faria la commemoració dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques. Els que hi van anar, encara deuen estar esperant que comenci.

Els que sempre estan en sessió continua, en aquesta ciutat, són els ensurts que ens proporcionen les nostres estimades químiques. Amb prou feines, el també vell amic Àngel Juárez ens fa memòria que ha passat un any (sense que s'hagi fet res) des de la tragèdia d'IQOXE, que, va i surt una fumada d'aquells beneïts indrets. Un fumeral no tòxic, sembla ser, patrocinat per Covestro. Ara, no patiu, si per casualitat el famós meteorit que, diuen, ve a tota pastilla cap a nosaltres, impacta amb la Terra, els tarragonins ni ens immutarem i, arronsant les espatlles, direm. «Renoi, un altre cop les químiques!».