Reincidents

Tothom està fart de la pandèmia. Els malalts, els familiars i amics dels desapareguts, els professionals de la sanitat, les autoritats que han de prendre decisions per protegir la salut i l'economia -equilibri difícil-, les empreses que no poden treballar amb normalitat, les persones que es queden sense feina i el conjunt dels mortals que veuen limitada la seva llibertat. El que està passant és molt gros i només sortirem del túnel si subordinem la individualitat a la comunitat. Però si estem fastiguejats de la situació que arrosseguem des del març de l'any passat, també estem farts i cuits de la colla d'irresponsables que, amb l'excusa de fer festa en grup, es passen pel ral les mesures sanitàries. Dels que hi participen i dels que organitzen els saraus. El cas del local del raval Robuster de Reus és flagrant i mereix la repulsa i condemna sense pal·liatius per la seva negligència reincident. Al novembre els van enxampar amb 200 persones a l'interior. I aquest dissabte, el mateix, però només eren 20 clients. La Guàrdia Urbana ha fet quatre actuacions en aquest establiment durant aquest temps. Què és el que els propietaris i gestors del local i els usuaris no han entès de la situació sanitària? L'alcalde de Reus explicava ahir en roda de premsa que s'havia precintat el local per l'incompliment reiterat de les mesures de contenció de la pandèmia. La vulneració de la normativa i la falta de respecte a la ciutadania justificaran totes les accions que l'Ajuntament pugui emprendre contra els incívics. És intolerable. La reincidència d'aquest local transmet una imatge negativa del sector de l'oci que no es correspon a la realitat de molts empresaris que estan suportant estoicament la crisi econòmica associada a la sanitària. Deu ser que a alguns pateixen la síndrome de «la noche me confunde», frase que va popularitzar el cubà Dinio, famós per la seva relació amb l'actriu i cantant Marujita Díaz. La restricció de la mobilitat i les limitacions horàries de la restauració, l'oci i la cultura i el comerç obliga a empresaris i administracions públiques a buscar la quadratura del cercle intentant compatibilitzar la protecció de la vida amb no amargar-nos-la. Una nova normalitat que requereix renúncies personals en benefici de victòries col·lectives. Aquest és el tauler de joc de la pandèmia. I és inadmissible que uns pocs gosin donar una puntada de peu a aquest tauler, impulsats per desig de sortir de festa, fer una copa, trobar-se amb els amics o moure l'esquelet. Els promotors no poden quedar impunes i els clients irresponsables han de saber que no són immortals. Per això l'Ajuntament de Reus, les altres administracions i els reusencs i reusenques faríem bé en prendre nota del que no es pot permetre i actuar en conseqüència perquè no torni a passar.