Què és l'urbanisme?

Darrerament els mitjans de comunicació li estan dedicant molta tinta a l'urbanisme de la ciutat de Tarragona. Els projectes puntuals com la Budallera, Mas d'en Sordé, la Savinosa, entre altres, ja estaven qüestionats, des d'un inici, per l'actual equip de govern municipal. Ara, des de la sentència del Tribunal Suprem que suspèn la totalitat el POUM de 2013, s'ha complicat encara més el desenvolupament. Ara el POUM vigent és el de l'any 1995. Des de la secretaria de l'Agenda Urbana i Territori/AUT de la Generalitat es volen redactar unes normes transitòries de planejament urbanístic amb caràcter d'urgència.

En paraules de l'arquitecte Agustí Serra, secretari de l'AUT poden passar quatre o cinc mesos, per tant, el creixement no s'hipotecarà, ja que l'actual disponibilitat de sol que hi ha en l'àmbit urbà, consolidat i no consolidat, dona marge suficient perquè la ciutat no quedi paralitzada Aquesta revisió coincidirà amb el pla director d'àmbit metropolità del Camp de Tarragona, vigent des de juliol de 2020, per un costat, i amb l'inici del pla director de sols no sostenibles del litoral, entre Malgrat i Alcanar. Es vol una major sostenibilitat des del punt de vista ambiental, social i econòmic. Amb criteris del segle XXI, pensant en una ciutat compacta i cohesionada, tenint en compte el reciclatge urbà respecte al nou creixement,

Ara vull teoritzar quelcom respecte a l'urbanisme, que és molt complexa. L'urbanisme és el conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupament harmònic, racional humà dels centres habitats. També podem dir que és la ciència, la tècnica i l'art de l'ordenació de les ciutats i el territori. Urbanitzar és el fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície, en l'expansió de les maneres de vides urbanes. És fer carrers, establir serveis urbans, L'objecte principal de la disciplina urbanística és la planificació de les ciutats, de l'entorn urbà i del territori. Generalment s'entén que l'urbanisme no és més que la pràctica de la urbanística, la qual és la disciplina científica corresponent a la ciència de la planificació urbana. Aquesta dualitat permet entreveure el caràcter descriptiu i explicatiu de la urbanística com a ciència enfront del caràcter prescriptiu de l'urbanisme com pràctica o tècnica, fins i tot com a art, encara que ambdós enfocaments són parcialment correctes i es realimenten mútuament.

Les teories de la urbanística estan en estreta relació i convergeixen amb altres disciplines interessades en l'estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció sobre ambdós com: l'arquitectura, l'enginyeria civil, les ciències polítiques, l'ecologia, la geografia, l'economia, el dret, la sociologia, etc., així altres ciències humanes com: la història, l'antropologia, la lingüística, la semiòtica, etc. Com a camp professional, les pràctiques i tècniques de planificació urbana intervenen en l'aplicació de les polítiques urbanes d'equipaments d'habitatge, d'infraestructures i transport, de medi ambient i protecció de la natura, de gestió de recursos, etc.

L'urbanisme tradicionalment s'ha associat a l'arquitectura, ja que aquesta disciplina s'aplica al conjunt de coneixements pràctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats. A Espanya, l'urbanisme és una especialització o extensió de les professions d'arquitecte o enginyeria civil. La planificació urbana inclou tant l'ordenació, el disseny i la gestió dels nous barris i ciutats com la renovació o reforma dels existents, mitjançant l'adaptació dels mètodes de planificació urbana a les barriades i ciutats en declivi.