Un dia vaig rebre un mail molt estrany d'una dona de Washington. No, no em volia kamelar la Harris per entrar al seu govern, si no he aconseguit ser polític a Tarragona, imagineu a la Casita Blanca. Com vosaltres, al cap de l'any rebo centenars de peticions de senyores que, en comptes d'anar al badulaque a buscar pebrots, prefereixen demanar-los per Facebook. També em toquen aquest vegetal els d'Hisenda cada tres mesos, però ells ho fan sense demanar-me amistat. A l'escrit, la guachintoniana volia assessoria amb relació a un cas policial. Vaig anar al lavabo per mirar si se m'havia eixamplat el pit. Una americana demanant-me consell d'un tema penal! Ostres, sí que havia corregut la meva fama de criminalista!
Li vaig sol·licitar més detalls del cas i també li vaig preguntar per què acudia a mi, que del Codi Penal americà, en sé el mateix que de l'espanyol. Em va aclarir que s'adreçava a mi pel meu prestigi com a fiscal i jutge. «Spain? What? Aren't you in California?». Ja hi som! Segur que estava implicada en un cas de drogues, però home, per arribar a confondre Salou amb Santa Mònica, no t'has de fumar una paperina, sinó el BOE d'ahir. I si vols filtre, te'l pots fer amb un real decret.
Total, que una vegada aclarida la confusió, vaig tornar al lavabo i em vaig netejar el rímel, que se m'havia corregut de tant plorar.
Així que, senyors, si alguna vegada veieu un jutge o fiscal (allà es veu que és com lampista-electricista, que depèn de la reparació agafen el tester o el soldador) i l'home es diu Moisès Peñalver, no el confoneu: ell és un prestigiós jurista i jo juro que algun dia arribaré a ser prestigiós... Espero que no