Tribuna
14-F, a votar!
Sempre he votat i sempre recomano que es vagi a votar. Per què? Perquè és una manera de participar en la festa democràtica que tenim. En qualsevol mena d'elecció és la manera de participar per elegir els nostres representants als ajuntaments, als parlaments autonòmics i al Congrés de diputats. Si no hi ha cap partit que et sedueixi, crec que llavors l'opció és dipositar la papereta en blanc, que és una manera de manifestar que acceptes el joc democràtic, però cap partit polític et dóna la confiança suficient per a donar-li el teu vot.
Tots els partits parlen més de vets, majorment creuats, que de pactes. Si el vot és útil o no, ara sembla que existeix un vot cabrejat, que es mou d'un partit a un altre o cap a l'abstenció. La transversalitat entre partits és evident. Estem davant de les eleccions més obertes dels darrers anys a Catalunya, per tant aventurar resultats és un exercici temerari i insensat. Està clar que cap partit aconseguirà la majoria absoluta. Quins possibles pactes hi haurà? ERC i Junts podrien sumar la majoria absoluta, però és més probable que necessiti els vots de la CUP i això farà que la situació es compliqui. A més, en funció de qui guanya i tingui més diputats, la presidència estaria en mans de Pere Aragonès o Laura Borràs, que podrien formar governs solitaris, amb els suports des de fora de l'executiu. De qui? De l'altre partit independentista, amb els Comuns i la CUP. Aquests escenaris suposarien barrejar aigua i oli. L'alternativa a un altre govern independentista és un tripartit d'esquerres. Fet que tant el PSC com ERC han rebutjat d'una manera tallant i també és cert que ambdues formacions polítiques saben que seria un gest incomprensible pels seus votants respectius. El PSC somia amb la possibilitat de guanyar les eleccions i governar en minoria al costat dels comuns.
La realitat és que únicament pot haver-hi dues possibles majories parlamentàries. Una opció seria repetir més del mateix: JxCat+ ERC, també amb la CUP i el suport parlamentari dels comuns. Una altra opció seria ERC+PSC+Comuns, tripartit d'esquerres. Aquesta possibilitat vindria condicionada perquè JxCat guanyi a ERC, ja que aquests preferirien liderar un govern amb els socialistes que seguir sent comparsa de Waterloo/Puigdemont. Les claus de la nit electoral seran dues: 1. El tripartit d'esquerres suma i 2. Saber la formació independentista que guanya. El que està bastant clar és que ERC seguirà, d'una manera o d'altre, en el govern de la Generalitat, el que no sabem qui l'acompanyarà. L'abstenció, a causa de la pandèmia que vivim, per un costat, i la desafecció existent vers la política, per un altre, és un altre paràmetre a considerar aquest 14-F. Tot el que superi el 60% de participació pot afavorir que aquest triple empat, es decanti a favor del PSC. El partit que sigui el més votat i, a la vegada, tingui més escons tindrà molt de guanyat. Però, més important que això serà qui pugui sumar els 68 diputats que es necessiten per ser investit president Aquesta és la qüestió. Ni més, ni menys. Un altre paràmetre a considerar és què faran els indecisos, que reflecteixen les actuals enquestes. Es quedaran a casa? A quin partit votaran?
Sigui qui sigui el resultat electoral, repercutirà en la política espanyola, sobretot si ERC no supera a Junts, ja que significaria un toc d'atenció a la seva política de diàleg amb el govern central i la recerca de la independència per la via del realisme i la bilateralitat. Els vots catalans poden fer patir Madrid. Per tant, ara més que mai hem d'anar a votar, malgrat que estem convivim amb la pandèmia i totes les dificultats que això significa. Ens juguem molt. Cal un nou aire a la política catalana. S'ha de desinflamar tot aquest suflé entorn del procés i les seves derivades. La retrobada a la Catalunya pròspera i tornar a ser un motor d'Europa és la que volem molts ciutadans.