«Esperit, cap on guies les nostres esglésies?» (3) Una Església per als pobres i els viuen a les perifèries

Benvolguts i benvolgudes,

A la llum del Concili Tarraconense, en el document publicat el mes passat els bisbes subratllem que l'Esperit del Senyor ens ha de guiar cap a una Església que estigui més atenta als pobres i als qui viuen a les perifèries. Penso que és el repte més greu i urgent que tenim plantejat. De fet, ens el planteja el mateix Evangeli i la mateixa societat. Ho estem comprovant durant tot aquest temps de pandèmia. Quan sant Pau, a l'areòpag d'Atenes, pronuncia aquell discurs tan ben estructurat, model d'oratòria, i acaba dient que Jesús ha ressuscitat, els atenesos li diuen: «Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia» (Actes 17,32). Però quan la gent comença a veure que els qui es diuen cristians s'ajuden els uns als altres i atenen els pobres, venen els comentaris de sorpresa i el cristianisme comença a fer-se creïble als ulls de molts. Com diu la Carta de sant Jaume: «Si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta» (2,17).

A l'Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, el papa Francesc fa una afirmació que ja li va sortir del cor tan bon punt va esdevenir bisbe de Roma: «Desitjo una Església pobra per als pobres» (n. 198). «Aquest és un element fonamental del temps eclesial que vivim des del Concili Vaticà II ençà», afirmem els bisbes en el document de fa pocs dies. I afegim: «El Papa convida tota l'Església a considerar els pobres com a propers, com a primer proïsme nostre, com els qui Déu escull com a amics seus i preferits del seu Regne.» «En una paraula, l'Església ha de ser casa dels pobres, a imitació de Jesús, Messies dels pobres i dels malalts (Evangelii gaudium, 199). I ho ha de ser donant alhora testimoni de transparència, honestedat i justícia social, tenint cura de la creació i entenent l'ús dels propis béns com a servei i disposició per als altres (Concili Tarraconense, resolucions 87 i 91).» Esdevé fonamental el testimoniatge de la pròpia comunitat cristiana. L'ús que fem dels propis béns de l'Església ha de ser el signe del que prediquem.

Precisament, avui té lloc la Campanya de Mans Unides contra la fam en el món. «Contagia solidaritat per posar fi a la fam», afirma el lema d'enguany. Preguem perquè Déu multipliqui els fruits de la feina d'aquesta institució eclesial i ens sensibilitzi per un món més solidari i fratern. Al mateix temps, demano al Senyor que rejoveneixi en esperit i en edat els seus voluntaris. Perquè «no es tracta només de sostenir i atendre els pobres i els perifèrics des de la caritat» –afirmem els bisbes– «sinó fer que les perifèries siguin prioritàries, de manera que es converteixin en els llocs des dels quals l'Església reneixi amb nova força».

«La comunicació de l'Evangeli en les perifèries, tant geogràfiques com existencials, en les realitats de dolor i de solitud, ha de ser, doncs, l'objectiu primer de la missió evangelitzadora de l'Església.» Perquè «és aquí on la llum de l'Evangeli brillarà amb força gràcies a una Església que no tingui por de fer-se present en territoris i àmbits marginals, sovint replegats en si mateixos però també sensibles i oberts a l'Evangeli de la misericòrdia».

Esdevé clar, per tant, que, en aquest punt cabdal, l'Església no es pot aturar ni en simples consideracions de tipus espiritual ni en accions merament caritatives. Ha de baixar a l'arena de les conclusions concretes: el seguiment de Jesús té unes conseqüències socials pràctiques.

Ben vostre.