PSC guanya, ERC governarà

El PSC de Salvador Illa guanya en vots i l'independentisme amplia la seva majoria en el Parlament, amb el 51,4 % de vots totals. Vox entra en força i aguditza la crisi del PP i Ciutadans i es converteix en la quarta força política parlamentària. Segueix en peu els dos blocs que configuren la política catalana des de fa més de deu anys, en un bucle que sembla no tenir fi. Però substancialment han canviat dues coses: el president serà d'ERC i en l'oposició estarà el PSC, a no ser que recolzi el govern des de fora. Ambdues forces són partidàries del diàleg i Sánchez veu avalada per les urnes la política de distensió i la necessitat de sortir de l'enquistament.

El PSC s'ha convertit ara en la referència dels catalans que rebutgen la independència, recupera una centralitat catalana, ara torna a ser un partit esponja, capaç de lligar sensibilitats distintes i de connectar amb les diverses Catalunyas. El PSC, no a curt, però si a mig rermini té la possibilitat d'articular una alternativa tripartida (PSC, ERC, Comuns) a la majoria independentista. La simple possibilitat de canviar la majoria és una mala notícia pels blocs, perquè concedeix versemblança a la transversalitat.

L'efecte Illa ha sortit prou bé, però ha estat superat per l'efecte Junqueras. El mandat 14-F ha reforçat el mandat de l'1-O. A hores d'ara tots «està obert», que és una manera diferent de manifestar que tot està «desesperadament tancat». ERC ja està al centre de la política: té capacitat de liderar un Govern que pot formar amb uns o altres. Junqueras sembla que no vol formar un govern amb JxCat, llavors ERC pot presidir el govern, amb l'abstenció del PSC. ERC estar molt prop de complir una de les seves promeses de campanya «via àmplia a la independència». Ens fa difícil pensar que ERC i Junts siguin capaços de desfer els nusos i oferir un programa de govern que sigui sòlid i creïble. Laura Borràs ha intentat alimentar les brases retòriques de la via unilateral, en una etapa de pandèmia i repensament estratègic del sobiranisme. L'independentisme segueix tenint majoria, però està més dividit que mai.

Ara tenim dues opcions de majoria de govern obertes en canal: una independentista, o sigui més del mateix, i una altra d'esquerres, que també tenen majoria parlamentària. No podem pas oblidar l'actitud absolutament diferent que mantenen ERC i Junts a Madrid, un element clau de la cohesió de qualsevol compromís programàtic de Catalunya, ja que la interlocució amb Pedro Sánchez serà indispensable i no sols respecte als indults/amnistia dels dirigents presos i la taula de diàleg.

L'ensorrada del PP ha estat evident, superat salvatgement per Vox. La bufetada és monumental, Pitjor trompada ha estat per Ciutadans, de 36 a 6 diputats, que desborda tots els pronòstics. Cs arribarà amb vida al final de la legislatura espanyola? El PP intentarà posar en marxa una operació de fusió amb Cs com signe de revitalització del centredreta?

Pere Aragonès si o si, serà president de la Generalitat. Haver quedat per davant de JxCat (aquest és potser la data més rellevant de les eleccions) els hi dona avantatge per liderar la Generalitat amb els independentistes i si aposten per un govern d'esquerres transversal, fàcilment podran exigir la presidència.