On és Pere Aragonès?

Quan un veu els carrers cremant, botigues saquejades, l'espai públic vandalitzat i, també, una comissaria dels Mossos assaltada i destrossada podria pensar que el màxim responsable del Govern que ha de gestionar aquesta situació ha de donar la cara i s'ha d'adreçar a la ciutadania per condemnar aquesta violència sectària i explicar que s'està fent per combatre-la. Es podria pensar que això seria propi, fins i tot, d'un mal Govern, o d'un Govern dividit, o d'un president en funcions. Però no, a Catalunya després de diverses nits consecutives de violència el senyor Pere Aragonès, dirigent d'ERC, però també màxim responsable de l'actual Govern de la Generalitat, continua missing sense donar la cara, talment com si el que està passant no fos quelcom important o la Generalitat no tingués les competències i la responsabilitat de l'ordre públic a Catalunya.

Per què? Per què considera, com fan altres ideòlegs independentistes, que tot plegat és obra de joves idealistes i antifeixistes? Crec, sincerament, que no. El que passa és que ERC i Junts estan negociant la formació d'una nova edició del mal Govern que hem tingut aquests darrers anys i per aconseguir-ho necessiten o sí o sí, com a mínim, l'abstenció de la CUP. I tots i totes sabem què és la CUP. Per resumir-ho direm que la CUP considera que, per exemple, el règim del senyor Maduro a Veneçuela és «una democràcia social avançada» mentre que nosaltres vivim «en una dictadura sanguinària que nega drets i llibertats.» Això és la CUP... i aquests són els socis i companys de viatge d'ERC i dels fans del senyor Puigdemont en el seu viatge cap a enlloc.

Aquesta és la clau de volta del sorprenent mutisme del senyor Aragonès aquests dies i de les declaracions dels líders d'ERC i de Junts demanant «un canvi del model policial de Catalunya» i deixant als Mossos als peus dels cavalls, quan qualsevol Govern que mereixi aquest nom ha de garantir la seguretat pública i defensar a aquells que defensen les llibertats de tots contra el vandalisme dels violents.

El que passa amb Junts per Catalunya mereix un comentari a part. La formidable mutació de l'antiga CiU, tradicional «partit d'ordre» de Catalunya, en l'actual grup d'incondicionals del senyor Puigdemont que semblen competir amb la CUP en radicalitat és paradoxal i no té precedents a la Unió Europa. Aquí tenim a un partit que ha estat el titular de la conselleria d'Interior durant dècades, i que ho continua sent, que demana ara de la nit al dia «canviar el model» i assenyalar als Mossos com a responsables d'una presumpta mala praxi de violència estructural com a cos policial. Passen coses a Catalunya que semblen el guió d'una novel·la kafkiana, realment.

Els que es posen de perfil o es pensen que alimentar discursos de connivència amb la violència vandàlica que veiem aquests vespres als carrers els donarà algun rèdit polític s'equivoquen. Estan jugant amb foc (mai millor dit). Salvador Illa ho ha dit de forma clara i rotunda: qui no defensi als Mossos, és a dir, la convivència, l'ordre públic i la seguretat, està inhabilitat per governar Catalunya.

Més clar l'aigua. Des del PSC condemnem rotundament tota aquesta violència sectària que no té cap justificació, ninguna. Denunciem també que els comerciants, restauradors, emprenedors, etc. ja han de fer front a les conseqüències de les restriccions provocades per la pandèmia com per, al damunt, veure com els seus establiments són atacats i saquejats per elements vandàlics davant del mutisme d'un Govern a la Generalitat que ha de garantir la seva seguretat. És indignant, així de clar.

Ni cremar un container és «autodefensa», ni robar un comerç és «combatre el feixisme», ni incendiar amb líquids inflamables la moto de cap particular és «defensar la llibertat d'expressió.» Igual com emplaçar a l'assassinat de ningú no és un «dret democràtic d'opinió», excepte, potser, en els països on hi ha els règims autoritaris que la CUP considera «democràcies socials avançades».

El canvi que defensa i encarna Salvador Illa també implica dir alt i clar que la democràcia és incompatible amb aquests actes de violència i que, qui es nega a condemnar-la, està políticament inhabilitat per esdevenir el Govern de Catalunya, és a dir, d'una societat que ha progressat gràcies al seu civisme, al seu treball i al seu talent i no a través del pillatge o de la crema de contenidors.