Tribuna
Arguments poc esportius d'un regidor d'Esports
Regidor del PSC a l'Ajuntament de Reus
El diccionari defineix l'esportivitat com el comportament adequat a les regles d'una especialitat esportiva i noble respecte a l'adversari. Una manera de fer que no sap practicar el nostre regidor d'Esports, el senyor Pep Cuerba, que al Ple d'aquest mes de febrer ens va oferir arguments més que lamentables a l'hora de defensar el seu vot i el de tot l'equip de govern en contra de la nostra moció de mesures de suport al teixit esportiu de la ciutat per combatre les pèrdues que han generat les restriccions per la pandèmia.
Perquè, sincerament, el paperot que va haver de fer per tombar la moció li devia resultar molt difícil, sobretot perquè s'ha posat d'esquena al teixit esportiu local, que tant i tant està patint la crisi de la covid-19, i de tota la ciutadania que practica l'esport i utilitza les seves instal·lacions. Un cop més, vam tornar a ser testimonis del trist paper que li ha tocat fer a l'esmentat regidor durant aquest mandat i vam poder sentir les seves excuses de mal perdedor, culpant els altres i no assumint la responsabilitat de les seves accions (de fet, això no passa mai en aquest govern).
Ens expliquem. La moció proposava mesures a adoptar per part de l'Ajuntament i de la Generalitat. L'argument del regidor per votar en contra dels acords va ser que el PSC s'havia negat a admetre dues esmenes per instar el govern de l'Estat a reduir l'IVA de l'esport i a dedicar un 1,1 dels fons europeus a aquest sector. Ens va titllar d'intransigents, acusant-nos que sempre utilitzem les nostres mocions per anar contra del govern de la Generalitat. I no va d'això, senyor Cuerba, nosaltres vam dir que no teníem cap problema en corresponsabilitzar l'administració central en aquesta qüestió. Simplement, li vam demanar incloure la paraula «estudiar». És a dir, que l'Estat estudiés quines reformes són necessàries per reduir l'IVA de l'esport i estudiés quins fons europeus dedicar-hi. Perquè si hem d'agafar un 1,1 per cent dels fons europeus per dedicar-los a l'esport, bé s'hauran de treure d'una altra partida i, per tant, s'haurà d'estudiar de quina partida es treuen. O no? Doncs el regidor (el govern) s'hi va negar.
Per tant, va ser el mateix regidor i tot el govern qui va vetar l'oportunitat d'implicar l'Estat a la moció. Un error tàctic que serà difícil de pair per un sector que ha fet un extraordinari esforç, econòmic i organitzatiu, d'adaptació de les seves instal·lacions i les activitats per poder mantenir la persiana aixecada i que reclama contrapartides per part de l'administració. Per un sector que ha vist com el seu govern municipal proclama als quatre vents que l'esport no és a la llista de les seves prioritats. Per què, si no, haurien permès que la moció prosperés, com ha succeït en ciutats com Palafrugell, Premià de Mar, Tàrrega i moltes altres del mateix color polític que el govern de Reus. Si allà la van aprovar, per què a Reus no?
Doncs perquè hi ha governs més sensibles que d'altres. No ens podem permetre que tanqui cap centre esportiu. Tenim la responsabilitat de fer tot el que sigui possible perquè tots puguin mantenir la seva activitat. Però el govern de Reus està més centrat en promoure i invertir en la construcció d'una piscina privada que no pas en donar resposta a les reclamacions del teixit esportiu local.
Com tampoc està donant resposta a la llarga llista de reivindicacions en matèria d'equipaments esportius com l'skate parc, el pavelló del Molinet, la pista del Parc de les famílies o el nou camp de rugbi. Abans veurem la gran piscina privada que aquestes infraestructures tan necessàries a la nostra ciutat.
També veurem els polilleugers de les escoles Cèlia Artiga i Joan Rebull. Encara que, per molt que el senyor Cuerba, i tot el govern de Junts i ERC, es vulgui penjar la medalla, tothom sap que era un compromís socialista i que poden ser una realitat perquè el nostre grup municipal va facilitar l'aprovació d'una modificació de crèdit per poder-los construir.
Conclusió: un regidor d'Esports amb dedicació exclusiva i amb una retribució de 62.000 euros anuals hauria de tenir temps per trobar arguments més sòlids per bastir i defensar les seves intervencions. Com ja he dit abans, lo del Sr. Cuerba són excuses de mal perdedor.