En temps post covid-19, models com el d'Altafulla ja donen els seus fruits

Que la covid-19 ens ha canviat els hàbits és una realitat incontestable. La pregunta és si les nostres ciutats i pobles seran els mateixos una vegada superada la corba final? Quines ciutats i pobles restaran en millor posició per afrontar les noves necessitats i desitjos de la nova normalitat? Preguntes que alguns estudiosos de l'urbanisme i l'arquitectura ja tenen sobre la taula del menjador a casa seva. Sí, tornarem a tenir el despatx a casa, a la llum natural i a les terrasses d'aquells privilegiats que les tenen. La pandèmia ens ha fet redescobrir la botiga del costat, conèixer a la caixera del súper pel seu nom i demanar el menjar per emportar-se. Hem viscut el plaer de sortir a passejar, utilitzar els parcs i visitar, quan s'obrien els tancaments perimetrals, les contrades i parcs naturals de la nostra comarca i província. També hem somiat en tornar a passar l'estona a la taula d'un bar.

Ho hem viscut en primera persona i ja sabem el que és passar una guerra i, per tant, donarem valor a coses que abans no fèiem.

Els canvis, en l'àmbit urbanístic, no seran ràpids perquè la normativa és complexa i de llarga tramitació; modificar un Pla d'Ordenació Urbana necessita anys i molts consensos previs. En una societat crispada per la demagògia i les fakes news això no resultarà fàcil. En canvi, els hàbits sí que es modificaran i els que puguin escollir ho faran per qualitat de vida.

El tot a quinze minuts que ja practiquen les ciutats més avançades d'Europa, reduir a la mínima utilitat el cotxe privat, és ja tendència. La mobilitat a peu, en bicicleta o en patinet és el present. Com també ho és el tren i el tramvia, sense oblidar-nos del bus, el taxi i l'automòbil elèctric compartit.

Davant d'aquesta situació, els pobles amb una alta qualitat de vida tenen totes les cartes guanyadores. Què és una alta qualitat de vida per a la majoria? El que es va aconseguir a Altafulla, tal com apuntaven aquests dies diferents mitjans valorant l'increment poblacional a pobles petits i costaners de Catalunya.

Durant la crisi, la majoria dels ajuntaments van apostar per estalviar, pagar als bancs i tancar serveis públics. Un model que es va seguir arreu d'Espanya, amb millor o pitjor resultat. En canvi, nosaltres vam fer el contrari: gastar en infraestructures pensades en vianants, però amb vocació de fer feliços als més menuts de la casa: amb nombrosos i atractius parcs infantils, mantenint les dues guarderies municipals, amb rutes senderistes, promocionant l'esport de base i escollint el triatló com esport tractor del turisme esportiu. Vetllant amb ulls de dona els espais públics i l'urbanisme. Com no podíem donar feina a la gent, vam treballar de forma incansable perquè la ciutadania fes seu el carrer i que ningú se sentís estrany al lloc on havia escollit viure o passar uns dies de vacances.

Els espais municipals van anar creixent per donar sentiment d'orgull a una ciutadania deprimida per la crisi.

Es va donar valor a l'entorn, es va posar la cultura i l'esport com eixos d'atracció comunitària i turística amb promoció de tot allò que dinamitzava la vida familiar i saludable. Unes dinàmiques que no haurien d'apagar-se amb el temps.

També recordo la cara de sorpresa que van posar els executius de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) quan els vaig demanar integrar Altafulla dins del seu entramat. Em van dir, però si Altafulla no té cap empresa del sector? No, els vaig contestar, i a no ser que sigui tecnològica no la volem, però tenim tot el que qualsevol ciutadà vol a l'hora d'escollir un habitatge pels seus fills, qualitat de vida. Ho van entendre perfectament, una pena que al final no es va poder concretar.

En l'època que vivim de crispació emocional la gestió no es valora suficient, però ara la pandèmia obre noves oportunitats per aquelles localitats que es van avançar a la seva època i que el seu entorn heretat ho propiciava. Tenir platja no saturada, espais naturals, escoles públiques de qualitat, guarderies municipals, biblioteca, estació de ferrocarril amb més trens, autopista gratuïta, consultori mèdic i un bon entramat comercial, especialment de restauració... Tot a quinze minuts. Si el 5G es generalitza, el model Altafulla continuarà sent l'oferta més temptadora.