Tribuna
Un 8 de març diferent
Exregidora a l'Ajuntament de Reus Vicesecretària sectorial del PP de Tarragona
La Clara té 79 anys, és una dona forta, i no pas per la seva complexió física, sinó per la resiliència que ha mostrat al llarg de la seva vida. Ha conegut el fracàs i l'adversitat, però mai no s'ha donat per vençuda.
A finals dels anys setanta va començar a participar en les primeres manifestacions feministes. A partir d'aquells anys, cada 8 de març, sempre que li ha estat possible, no ha faltat mai al carrer, «per a demanar com a dona les llibertats i drets que creia que ens mancaven».
Cal dir que el caire d'aquells actes reivindicatius no han sigut del tot del seu grat, però el fet d'anomenar-se Dia Internacional de la Dona Treballadora l'ha esperonat fins al dia d'avui, a baixar les escales, encara que fos des de la porta d'entrada i mirar passar les manifestants.
Però aquest any, la senyora Clara no baixarà a l'entrada. «Aquest 8 de març no vull veure pancartes, no vull sentir discursos ni crits al carrer. Aquest any no toca». I afegeix: “La covid-19 sembla que ens ha ensenyat a relativitzar les coses i les preocupacions que abans ocupaven un lloc de preferència en la nostra vida quotidiana. No puc llençar per terra la tasca de tanta bona gent heroica».
Aquests dies sentim veus que criden a manifestar-se amb responsabilitat i seguretat. Molts no conceben un 8 de març sense sortir al carrer a reivindicar, a testimoniar, a cridar... Parlen de dret a manifestar-se i s'obliden dels deures i obligacions com a ciutadans. Giren l'esquena a una pandèmia que ens ha robat els nostres estimats.
El 8 de març no és patrimoni de ningú. No manipuleu ni parleu en nom d'un feminisme mal entès i d'unes falses responsabilitats. No inciteu en nom de totes les dones a sortir al carrer. Quedar-se a casa no atura el desig de trencar les bretxes salarials entre homes i dones, d'aconseguir la conciliació de la vida familiar i professional, d'eliminar totes les formes de violència, físiques o psíquiques, d'estar al costat d'aquelles dones i nenes indefenses. Quedar-se a casa és solidaritat.
Senyora Clara, jo tampoc sortiré a manifestar-me.