Les tres mentides d'ERC

«No podem pactar amb el PSC perquè és un partit que s'ha manifestat amb Vox pels carrers de Catalunya», paraules textuals d'Oriol Junqueras l'endemà de les eleccions del 14-F. El candidat d'ERC, Pere Aragonès, va en la mateixa línia: «No podem pactar amb els socialistes perquè el PSC aposta per la repressió». Va una mica més enllà en el camí de les insídies el portaveu d'ERC, senyor Sabrià, per a qui els socialistes «s'alegren que els nostres companys estiguin a la presó o a l'exili.»

Doncs bé: tres mentides. Quina manifestació ha organitzat el PSC amb Vox? Cap, literalment. De fet, si el senyor Junqueras escolta les declaracions dels dirigents de Vox veurà que el seu gran enemic i rival a batre per terra, mar i aire és el Govern socialista del president Pedro Sánchez. Tampoc és cert que el PSC aposti per cap «repressió», el que sí que defensa el PSC és que s'han de respectar les institucions democràtiques i la convivència en llibertat, i que ningú pot petar-se la Constitució i l'Estatut quan els vingui de gust i inventar-se que representa una «majoria aclaparadora del 80% dels catalans», inexistent a les urnes quan hi ha eleccions amb garanties democràtiques. Senyor Sabrià, ningú s'alegra de res. Per què menteixen, doncs, amb tanta impunitat? La veritat és molt senzilla: perquè ERC necessita estigmatitzar el PSC per justificar el seu pacte amb el qual el mateix senyor Junqueras defineix com «la dreta catalana», és a dir, el grup d'incondicionals del senyor Puigdemont. Si són tan d'esquerres com diuen perquè pacten amb la dreta catalana? Doncs perquè no són d'esquerres, són nacionalistes. I ja coneixem la lògica del nacionalisme. «Nosaltres», és a dir, ERC-Junts-CUP, són «els bons catalans», els virtuosos, els purs, els demòcrates... En canvi, els considerats ells, és a dir els que no som nacionalistes, som els carcellers, els violents, els botxins, els traïdors, els botiflers, els mals catalans, etcètera, etcètera.

Volem un Govern d'esquerres, sí; però com que els socialistes són dolentíssims ens veiem obligats a pactar amb la dreta nacionalista, diuen des d'ERC. Fals. La realitat és que com a bons nacionalistes tan sols formaran un Govern nacionalista amb els altres partits nacionalistes per configurar una Catalunya nacionalista de tan sols 1,3 milions de persones (els vots que han obtingut), en una societat de més de 7,5 milions amb un cens electoral de 5,4 milions. Carai quina «majoria aclaparadora del 80%»! És la mateixa lògica que han emprat per no anar a l'acte de la setmana passada a la planta que SEAT té a Martorell i en la qual es va definir l'aposta de la companyia per invertir a Catalunya i construir la primera fàbrica de bateries d'Espanya, amb l'argument que també hi aniria el Rei i el president del Govern espanyol. És d'una irresponsabilitat inaudita per part de persones que diuen que volen governar, i que de fet, governen. O sigui, com que no m'agrada el Rei o el president del Govern, perquè no hi vaig. No trobeu que és una actitud massa simplista? La millor reacció per a mi ha estat la del president del comitè d'empresa, el representant dels treballadors, qui ha afirmat que les excuses dels líders independentistes són «collonades que no es creu ningú». Tal qual.

Ja n'hi ha prou d'aquest desori! Necessitem un Govern a la Generalitat presidit per Salvador Illa que governi pensant en el conjunt de la ciutadania de Catalunya (i no tan sols per a menys de la meitat), que vagi a Martorell, a Madrid, a Brussel·les i on faci falta per atraure inversions i generar nous llocs de treball –que falta que ens fan- i que governi pensant a resoldre els problemes reals de la gent a peu de carrer. Per cert, algú li ha explicat al senyor Aragonès que el seu eventual nomenament com a president de la Generalitat el fa el cap de l'Estat, és a dir, el Rei? Què farà, doncs? Renunciarà a la presidència per no convertir-se en «còmplice o company de viatge» de la monarquia? Ja veureu com no ho fa, ni tan sols es referirà a la qüestió, perquè a banda d'enganyar són uns autèntics mestres a l'hora d'aplicar una doble moral: no vaig a l'acte de SEAT perquè hi ha el Rei, però no faré cap escarafall quan m'hagi de nomenar –si és el cas– president de la Generalitat. És tot molt coherent, sí. I alguns encara dubten que cal un canvi a Catalunya...