11.000 milions d'euros per autònoms i pimes

«M'importa un rave, així de clar». Va ser el comentari de la propietària d'una cafeteria mentre escoltava com Laura Borràs desgranava el seu discurs de confrontació. A la pantalla de la televisió la senyora Borràs, com dic presidenta del Parlament amb el suport entusiasta dels independentistes, seguia amb el monotema: «conflicte, confrontació, intervenció internacional, repressió, esbroncada», etc., etc.

En una afirmació realment fascinant la nova presidenta independentista del Parlament assegurava que «no acceptaré intervencions de la justícia.» Una representant institucional d'un Parlament que forma part de l'estructura política de la Unió Europea assegura que, com a norma, ignorarà les resolucions judicials. Vostè –qui està llegint aquestes línies– no, però la presidenta del Parlament està per sobre de la justícia, tal qual. Supera això Donald Trump!

És una llàstima que les paraules no reflecteixin la cara de fastigueig total de la propietària d'aquesta cafeteria mentre escoltava fragments de la intervenció de la senyora Borràs, amb els aplaudiments dels diputats independentistes de fons.

Les seves preocupacions eren unes altres, molt diferents. Amb la davallada de l'activitat provocada per la pandèmia i les restriccions horàries per poder obrir havia de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Ja no aguantava més aquesta musiqueta del «conflicte» atiat per responsables polítics que el que haurien de fer és donar resposta a les necessitats de la gent com ella, que pateix els efectes econòmics de l'aturada provocada per la pandèmia a peu de carrer.

«Aquesta senyora i els diputats que l'estan aplaudint tenen un sou públic i això els deu permetre jugar a la confrontació. Però els autònoms tenim una realitat molt diferent i no tenim temps per ximpleries...» Trobo que tenia tota la raó. I per això he volgut donar-li la paraula.

I com trobo que té tota la raó també vull valorar el nou paquet d'ajudes del Govern progressista del president Pedro Sánchez, precisament, per ajudar als treballadors autònoms, com la propietària d'aquesta cafeteria de Reus. Dels 11.000 milions d'euros previstos, 7.000 milions són ajudes directes per al sector, és a dir, per a propietaris de restaurants, establiments turístics, bars, comerços, cinemes, gimnasos, i així fins a 95 sectors d'activitat econòmica. La gestió anirà a càrrec de les Comunitats Autònomes, és a dir, en el nostre cas de la Generalitat. Ho dic també per quan torneu a sentir la musiqueta de què «l'Estat opressor» ens ignora, ens menysprea, ens abandona, ens reprimeix i tal i tal.

Podreu sol·licitar les ajudes tots aquells de vosaltres que hàgiu patit una davallada del 30% o més del vostre volum d'operacions anual amb relació al 2019. Les PIMES en règim d'estimació objectiva podran rebre fins a 3.000 euros, mentre que les que tinguin un màxim de 10 treballadors podran rebre un 40% de les pèrdues que hagin patit.

L'objectiu és ajudar-vos a reprendre la vostra activitat, fer front als pagaments necessaris i que pugueu contractar als treballadors que calgui per iniciar amb plenitud la fase de recuperació econòmica que ha de venir ara que comencem a veure la llum al final del túnel en relació amb la pandèmia de la covid. El Govern calcula que uns tres milions d'autònoms i de propietaris de petits negocis se'n veuran directament beneficiats.

Sabem que ningú té una vareta màgica per resoldre ipso facto la difícil situació econòmica i sanitària actual (i qui ho digui, menteix), però també sabem que un Govern que mereixi aquest nom ha de ser capaç de facilitar paquets d'ajudes com aquest en lloc d'anar jugant a la confrontació i al xoc de trens. Per tant, aquest Govern seguirà fent el que ha fet des del primer dia: facilitar totes les ajudes possibles des del sentit de la realitat per sortir de l'atzucac com més aviat millor.

Mentre surto de la cafeteria la senyora Borràs segueix apareixent a la televisió amb la seva lletania per augurar nous conflictes amb les institucions judicials, de l'Estat i de la Unió Europea. La propietària de l'establiment manté la mirada clavada en la pantalla, però més que escoltar el que semblar mostrar el seu rostre és una peresa absoluta respecte al discurs de qui avui és la segona autoritat de Catalunya. Una peresa unida a una certa sensació d'irrealitat.