Cita prèvia

«Cita prèvia» és un altre espanyolisme que se'ns ha colat a la llengua. En català és «demanar hora». Ens ho ha generalitzat l'epidèmia del SARS-CoViD19, com «toc de queda» i altres. És una manifestació més de la desproporció entre l'oferta i la demanda d'atenció. Teòricament serveix per a no haver d'esperar. I dic teòricament per què, en general, t'has d'esperar primer a què te la donin i després més per què sempre van tard, que la puntualitat no és un dret ni, sembla que tampoc, una obligació.

Fins no fa gaire s'havia de demanar hora o torn al dentista o al metge. I també a les parades del mercat. A la nostra varietat dialectal, quan hom s'incorpora a una cua es demana qui és l'últim o el darrer, a Tarragona en diem el «reder», com diem «redera» per darrere.

Hi ha afers que sempre s'ha de fer cua. Molt notòriament per la renovació del Documento Nacional de Identidad, que la Policia Nacional sempre ha estat poc diligent. Fa la sensació que no els hi agrada donar documents d'identitat. Més recentment van incloure un programa de «cita prèvia» que, tal com funciona, si estàs pendent de la caducitat, tal com funciona cal demanar-ho amb un parell de mesos d'antuvi.

Però d'ençà de la pandèmia, ara cal demanar «cita prèvia» per a tot: la consulta al metge del CAP, a Hisenda, a la Seguretat Social, pel carnet de conduir, per anar a la caixa d'estalvis i, no cal dir-ho, per la nostra tan nostrada Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà. L'argument és evitar que es formin cues i amuntegaments de gent per mor de la pandèmia, però no cal més que caminar prop de les oficines administratives o de la Caixa i veure les cues que es formen al carrer plogui o faci vent. No nevi que aquí no neva quasi mai.

Hi ha una bona varietat de «cites prèvies», amb hora, amb número, prou per a confeccionar un bon tractat de «Citologia», que sembla que és una altra cosa.

L'ús d'Internet no ho ha resolt: els calendaris informàtics són una mica caòtics i prou diversos. I això pels que en disposin d'una bona connexió informàtica...i molta paciència.

Al pas que hi anem, aviat caldrà fer cua per a demanar cita prèvia i aleshores veurem tot el sistema burocràtic convertit en una gran, enorme, inabastable casa de cites.