Pilota d'or

El futbol pot no ser només un esport de masses o un fenomen social reflex de la lluentor i la polèmica pels èxits o fracassos dels clubs multimilionaris i dels jugadors escandalosament ben pagats. I dic jugadors perquè l'emergent futbol femení encara manté l'essència de l'esport base i de l'emoció de la pràctica pel plaer implícit en qualsevol joc individual o col·lectiu. El futbol pot ser també una magnífica eina educativa i socialitzadora.

El Club Esportiu Astorga està donant un bon exemple de com contribuir a la integració social i a la convivència. El seu equip juvenil B es nodreix d'una bona colla de nois d'altres nacionalitats (Brasil, Txad, Marroc, Hongria, França, Portugal o Anglaterra), alguns procedents de centres d'acollida o de cases tutelades, que juguen i conviuen amb la resta d'esportistes. Una plantilla de 23 jugadors dels quals pràcticament la meitat han trobat en l'Astorga quelcom més que un espai per córrer i xutar. El coordinador de l'equip, Jordi Tobias, donava a aquest diari un titular contundent: «Arriben amb una història al darrere, però aquí tots són futbolistes». Unes declaracions sinceres que jo m'atreviria a complementar afegint que tots són també persones. Aquesta és la clau de l'èxit de qualsevol acció meditada o improvisada que busqui reforçar la convivència. El reconeixement de l'altre amb totes les seves singularitats, el respecte i el treball col·laboratiu en igualtat de condicions. No sé si cap d'aquests nois arribarà mai a guanyar la Pilota d'Or atorgada per la revista francesa France Football des de 1956. El que si tinc clar és que el Club Esportiu Astorga i el seu equip juvenil B se la mereixerien. En un món tan accelerat com el que ens ha tocat viure necessitem iniciatives que ajudin a fer que ningú quedi al marge. I l'esport en general i el futbol en particular poden ser unes bones eines de transformació social. El cas que refereixo n'és un bon exemple, però per sort en trobarem molts altres que, sense fer soroll, sí que fan una gran tasca. Les estadístiques sobre la pràctica esportiva situen a la immensa majoria de persones en la franja d'edat entre els 15 i els 19 anys. No cal dia que és una fase clau en el procés de socialització dels ciutadans que viuen en comunitat. Reforçar els valors personals, conèixer els drets i deures de la convivència, dibuixar un projecte de vida sostenible són algunes de les fites a assolir. Aquest és el full de ruta de les famílies, de les escoles i també de moltes entitats. L'Astorga està demostrant ser una d'elles. Jugar a futbol no és només donar puntades de peu a la pilota i guanyar a l'equip contrari. És també tenir el dret a ser futbolista i persona.