Benvinguts a Vietnam

«Un nou Govern entre ERC i Junts per Catalunya seria un fracàs i un Vietnam diari». No són paraules d'un portaveu del PSC o d'algun partit que no compri els arguments del nacionalisme identitari, no. Són paraules recents d'un dirigent d'ERC, en concret, de Joan Tardà. Doncs, lamentablement, sembla que el senyor Tardà s'haurà d'empassar les seves paraules perquè tot apunta a una nova edició del mal Govern d'ERC i Junts amb l'espasa de Dàmocles de la CUP permanent sobre els seus caps. Una mena de Govern Torra bis. Benvinguts a Vietnam, més aviat a l'enèsima versió de Vietnam que patirem des de 2012.

Advertia el líder d'ERC que aquesta nova entesa entre Junts i ERC seria «un fracàs pels errors acumulats de l'etapa prèvia». I no s'equivoca el senyor Tardà com podem comprovar cada dia veient la batalla campal que hi ha entre els mateixos socis de Govern, el que és penosíssim és el que el senyor Aragonès estigui disposat a tot, a fer el que sigui, per arribar a la presidència després que Salvador Illa guanyés les eleccions amb 50.000 vots més que ERC.

Què vol dir tot plegat? Doncs que la governabilitat de Catalunya quedarà, per decisió d'ERC, en mans dels antisistema de la CUP. I què és la CUP? Qui tingui algun dubte que llegeixi el seu programa polític perquè, i això és cert, la CUP no enganya ningú. I la CUP defensa, tal qual, que Catalunya no tan sols ha d'abandonar Espanya sinó que també ha de marxar de la Unió Europea i de la zona euro que són definides com a «organitzacions al servei de l'imperialisme internacional». Catalunya fora d'Espanya, fora d'Europa, fora de l'euro, i fora de la realitat... Estan d'acord amb aquestes coses tan sensates el senyor Aragonès i els estrategs d'ERC? Clar, difícilment es podrà gestionar bé un sistema polític de la mà d'aquells que es defineixen com a antisistema i que volen «rebentar-ho tot». Suposo que tothom ho té tothom clar, tret –pel que sembla– del senyor Aragonès.

Segon. Els companys i companyes dels Comuns i Podemos han comprovat en carn pròpia, per mil·lèsima vegada, que a l'hora d'elegir entre un pacte d'esquerres o un pacte nacionalista ERC elegirà sempre un pacte nacionalista. I aquí tenim una nova edició del pacte entre els tres partits nacionalistes per crear una Catalunya només per nacionalistes que exclogui tots els partits catalans que no estem pel nacionalisme identitari. Si alguna vegada han fet veure que s'aproximen a ells serà perquè els necessiten (per aprovar pressupostos quan la CUP posa el llistó massa alt) o per simular que són més dels que són (integrant-los al bloc del nacionalisme). Però a l'hora de pactar ERC elegirà sempre a qui el mateix senyor Junqueras defineix com «la dreta catalana», és a dir Junts per Catalunya, entre altres qüestions perquè Karl Marx ja va dir fa segle i mig que el nacionalisme sempre és i serà de dretes. Elemental.

En resum, l'única alternativa a aquesta Catalunya només per nacionalistes que ens volen imposar és el PSC de Salvador Illa. El partit de la Catalunya orgullosa de la seva pluralitat i la seva vocació europeista, que ha guanyat les eleccions després de créixer en vots (ERC n'ha perdut més de 300.000) i doblar el nombre de diputats i diputades. No volem, ni mereixem, una Catalunya aïllada, sinó una Catalunya líder a Espanya i a Europa. Abans d'abraçar-se amb la CUP el senyor Aragonès hauria de recordar el petit detall que, si estem rebent les vacunes per erradicar la pandèmia de la covid i si obtindrem 140.000 milions d'euros en ajudes econòmiques, és perquè formem part de la Unió Europea. Quedar-nos fora d'Europa és una no-opció. Pactar amb els antisistema també hauria de ser-ho per aquell que vol governar «el sistema». No volem sentir a parlar de la guerra de Vietnam, ni com a metàfora. A peu de carrer els catalans i catalanes esperen respostes reals (i només «confrontació» i ximpleries diverses) als seus problemes reals. Necessitem un Govern que governi. Per això Salvador Illa ha guanyat les eleccions i per això el canvi ha vingut per quedar-se.