Plaques de carrer

Fa uns dies vàrem sortir Mixeta i jo a donar un tomb per Tarragona, cosa que a ella li encanta (malgrat que ara ho faci dins d'un sarró)... i, a mi, també. Cal dir que els nostres carrers donen per molt si te'ls mires amb ulls de gat. Els gats són uns éssers d'allò més observadors i molt tafaners. Si ho voleu comprovar, recolliu-ne un a Associació Vallsgat o escriviu a adopcionvg@gmail.com i no us en penedireu. A més, també són molt fidels. Penseu que no els adopteu, sinó que ells us adopten.

Deia que vam decidir anar a la Part Alta i allí hi ha molta història. Molta més del que pugui semblar: edificis notables, cases on han nascut, viscut o mort personatges il·lustres... I, a propòsit, hi ha alguns edificis, pocs, que, amb una làpida més o menys artística recorden alguns estadants: Marcel·lí Domingo a la plaça de la Font, Estanislau Figueras a la plaça del Pallol, Antoni Rovira i Virgili al carrer Major, Antoni Martí i Franquès al carrer de Santa Anna i pocs més. Tarragona n'està bastant mancada d'aquesta mena de recordatoris, cosa que afegiria un atractiu més als molts que té. Londres o Roma en tenen molts d'aquests memorials que avisen al vianant, propi o foraster, que en tal lloc, posem per cas, l'escriptor X hi va escriure la seva novel·la Z.

Sabien, per exemple que, qui fou el primer president de la Generalitat restaurada durant la II República, en Francesc Macià i Llussà, «l'Avi», dissortadament traspassat el Nadal de l'any 1933, va viure durant tres anys a Tarragona? Fou entre 1905 i 1908. Aleshores era comandant d'Enginyers i va exercir com a cap de la Comandància d'aquella especialitat de l'Exèrcit que cobria les províncies de Tarragona i de Lleida. Durant aquell període, va viure en una casa situada en un carrer gairebé desconegut, a tocar del punt on el carrer Major es transforma en la Baixada de Misericòrdia: el «de l'enrajolat». És una via minúscula, un carreró. En penetrar en ella (venint del carrer Major), si girem a l'esquerra, trobarem una construcció vuitcentista a la qual les reformes que han afectat l'edifici li han fet perdre el seu caràcter i aparença. La darrera, fa poc, ha substituït per un indecent mur de ciment (digne només de les pintades que comencen a empastifar-lo) les tres arcades ogivals que formaven una porxada que conduïa al portal a través del qual hi va passar tantes vegades el futur president Macià; perquè, a més de les oficines Comandància, allí s'ubicava la residència del seu titular.

Mixeta i jo pensem que no seria cap disbarat posar una placa que recordés aquest fet de la nostra història i, de passada, reparés una mica l'atemptat contra el nostre patrimoni que hauria de fer caure la cara de vergonya tant a qui l'ha perpetrat com qui l'ha consentit.