'Antes lo llamaban traición'

Adolfo Suárez, president del govern espanyol en la transició, va plegar de la Unión de Centro Democrático i va fundar un nou partit el Centro Democràtico y Social que va concorre a les eleccions amb diferent fortuna.

Després de l'èxit de la Unión de Centro Democrático, el partit es va desfer, millor dit, el van liquidar. Aleshores Adolfo Suárez va fundar el CDS. Va comparèixer a les eleccions del 1982 1986 i 1989 amb el nou partit amb diferent fortuna uns dos diputats a la primera i 19 a la segona i 14 a la tercera. El cas és que, a conseqüència dels números i de la ubicació en el Congrés, estava darrere meu, ja que tenien menys diputats que Minoria Catalana.

Quan pujava les escales habitualment el feia una salutació en els termes estrictes del protocol: «Buenos dias o buenas tardes presidente». Fins que un dia que estava sol sense els companys seus de partit vaig sentir una veu que deia: «Alcalde sube a charlar un rato».

Bé sembla que havia estat a Tarragona diferents vegades en casa d'uns amics a la via Augusta, vaig identificar les persones i el xalet i vàrem començar una amena xerrada. Després va estar a la nostra ciutat altres cops i de campanya.

La meva pregunta que fins a noves converses no vaig fer era la raó de la crisi de la UCD i la fundació de CDS, però no en l'àmbit periodístic sinó personal. Les respostes eren ambigües.

Va arribar un dia, que cansat de la política o del tracte que la política li havia donat que simplement en va dir: «Mira ves aquel, sí; y aquel, también». Y «sí, sí Presidente», era la meva resposta, «pues todos los que te he dicho me han traicionado».

Suposo que en un altre lloc o llibre surt la llista del traïdors. De fet, en el Congrés de diputats vaig localitzar 5 o 6 havien canviat de partit uns al PP i d'altres al PSOE. I valguem Déu que feien cara de satisfets.

Des de llavors fins avui la llista seria interminable, però la gramàtica els hi dona un altre nom transfugas o fichajes. Abans, un traïdor era cosa seria i, a Madrid, més. Ara un trànsfuga o un fixatge és quelcom més normal, més habitual, més diari fins i tot més útil. Sobretot més útil.

Jo en comptes de traïdors o trànsfugues els anomenaria reubicados a Madrid i reubicats a Catalunya, i així disminuïm tensions, la inclinació és a normalitzar-lo tot.

De fet, ara ja és impossible, però m'agradaria conèixer quin mot utilitzaria el president Suárez per anomenar-los, en fi així va començar la democràcia i així es conserva.

De fet jo he conegut molts polítics que han canviat de partit i tenen el meu respecte perquè ho han fet per les seves idees, però era i és poc comú. El meu respecte.

Però, amics, als altres no els critiqueu perquè bé sigui un traïdor un trànsfuga o un reubicat, et diran que Churchill també va canviar de Partit. Tot queda justificat i no cal preocupar-se.

Haurem de llegir la sentència del TS de data 27 d'octubre de la secció quarta del contenciós administratiu, sobre el tema.