He rebut un SMS de Salut dient que prepari el braç. M'he espantat perquè pensava que em demanaven diners per comprar vacunes. Jo, que ja m'havia oblidat que havia fet seixanta anys, i venen aquests a recordar-me allò que cantava el Serrat: «Fa quaranta anys que tinc vint anys». Sí, ja sé que la cançó no era així, la idea era bona, però les quantitats les he canviat, com les promeses d'un polític en campanya. La part bona no és que ja estigui protegit per evitar unes vacances a l'UCI, la part bona és que és gratis. La part dolenta és que cada cinc minuts surt un senyor per la tele pronunciant la paraula AstraZeneca. Llavors em quedo paralitzat i em converteixo en un gos caçador amb les orelles aixecades. Una senyora d'una organització farmacèutica europea diu que no cal patir, que, total, hi ha un tant per cent molt petit de gent que té conseqüències greus, però que són pocs. Llavors he recordat que demà és dimarts i 13, i jo sóc un malastruc de nassos. Si a algú de Tarragona li ha de passar alguna cosa és a mi. Us recordo la gent a qui li ha caigut un arbre al cap un carrer un dia de vent. No he volgut ni mirar a la Viquipèdia la paraula «trombosi», m'estimo més pensar que és un nou model de mòbil.
He trucat a Bilbao a un tiet de la dona i m'ha dit que prou de ximpleries, que la millor vacuna és una ampolla de Rioja. A continuació he investigat qui són aquests paios de l'AstraZeneca. Resulta que el 1994 va fer societat amb Merck, que és una empresa amb origen a una farmàcia de la ciutat alemanya de Darmstadt, que està agermanada amb Logronyo. On està Logronyo? Efectivament, a La Rioja, o sigui, vi. I és que els que tenim més de seixanta som uns genis.