Tarragona, patrimoni de la química

Després de més de mig segle sent Tarragona Patrimoni de la Química, el passat 26 de març vam poder celebrar un Consell Plenari monogràfic per poder parlar i debatre sobre com afecta la nostra vida, salut i medi ambient aquesta indústria. Aquest Ple havia de servir perquè els diferents agents implicats en el control i fiscalització de l'activitat industrial del complex petroquímic rendissin comptes de manera pública davant de la població tarragonina. A més, també ens havia de permetre posar en la centralitat del debat quin és el model de desenvolupament econòmic que volem al nostre territori.

Malauradament, el resultat va ser que cap de les administracions públiques va donar la cara, una per omissió i l'altre per absència. L'absència la va protagonitzar el delegat territorial i responsable del PLASEQTA, Òscar Peris, en no presentar-se al Ple, menystenint a la població, humiliant al Govern Municipal i fent gala de la connivència existent amb les empreses químiques. Aquesta última afirmació encara és més evident després que la setmana passada saltés a la premsa que Iqoxe havia suspès la inspecció ambiental realitzada per tècnics de la Generalitat dos mesos abans de l'explosió. Encara no sabem si aquests informes desfavorables han comportat cap sanció o seguiment de les irregularitats detectades, les quals estan relacionades amb una de les peces de la causa contra IQOXE arran de l'explosió. La perplexitat és màxima, encara més si recordem que la Generalitat, malgrat ser coneixedora d'aquestes irregularitats, malgrat l'accident i la investigació en curs, va autoritzar a Iqoxe a reobrir una de les seves plantes de derivats d'òxid d'etilè sense tenir el seu Pla d'autoprotecció homologat.

Pel que fa al Govern Municipal, la seva intervenció havia de servir per donar compte del grau de compliment dels acords de la Declaració Institucional signada feia un any. L'omissió va vindre quan cap dels compromisos adquirits que estaven relacionats en dur a terme un exercici de transparència i fiscalització de les empreses que formen part del complex es van aclarir. És més, ni tan sols es van mencionar. Aquest fet demostra la manca de proactivitat per part del Govern de Ricomà per posar llum a la foscor, mantenint-se així la tònica que els temes incòmodes que toquen els poders fàctics d'aquesta ciutat acaben quedant sempre a mig gas. Cap canvi, en tot cas continuisme de l'opacitat i impunitat que envolta el complex petroquímic més gran del sud d'Europa i com les administracions públiques n'acaben sent còmplices.

Aquest Ple, enlloc de donar respostes, va generar encara més dubtes i neguits. De fet, la sensació és que va servir per fer un rentat de cara a la Petroquímica, on la resta de formacions polítiques van elogiar les bondats de la indústria i on les úniques veus crítiques d'entre els ponents van ser les de les entitats ecologistes i veïnals. Vam lamentar que des de la URV no participés cap persona experta en dret ambiental, tal com havíem sol·licitat la CUP, especialistes que ens podrien haver explicat com la normativa en material mediambiental actual està pensada en termes generals de contaminació ambiental i no és específica ni suficient per casos com el que tenim a casa nostra amb la indústria química. De fet, aquest punt de vista hauria donat resposta a les afirmacions per part de l'AEQT sobre el grau de compliment de les normatives ambientals, demostrant que aquestes són del tots insuficients.

Finalment, tot apunta que administració, indústria i alguns partits polítics ja han decidit imposar l'hidrogen verd sense obrir cap debat sobre el tipus de desenvolupament econòmic que volem al Camp de Tarragona. Ens esperen temps on caldrà una resposta contundent per plantar cara a aquesta la maniobra de greenwashing que no farà altra cosa que trinxar encara més el nostre territori. L'embat continua. Prou impunitat.