Tribuna
Paciència
Exdiputat al Parlament de Catalunya i exconseller municipal a l'Ajuntament de Tarragona
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la paciència és la virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l'ànim els infortunis i les ofenses. També diu que és la qualitat del qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que triga. Darrerament la paraula paciència s'ha sentit, més que mai, ja que ha esdevingut la virtut recomanada per afrontar amb actitud positiva diverses problemàtiques que es pateixen arreu del món, en el nostre país i a la nostra ciutat.
A escala mundial, tothom coincideix en el fet que el ritme de vacunació és determinant per lluitar contra la pandèmia de la covid-19 i, en conseqüència, la clau de volta per començar a redreçar la crisi econòmica i social en la qual estem immersos. A Catalunya, el ritme de vacunació depèn per una banda del ritme d'entregues que les diferents farmacèutiques estan fent a la Unió Europea que és qui centralitza la compra en l'àmbit europeu i, per una altra banda, de la posterior distribució centralitzada que fa el govern espanyol. Hem vist com algunes de les farmacèutiques no han complert amb el ritme d'entregues pactat amb els màxims mandataris europeus i, en conseqüència, la necessària vacuna no ha arribat amb la rapidesa desitjada, sobretot, a la població amb edat més avançada i de més risc. En aquesta situació hem hagut de tenir molta paciència per deixar passar unes quantes setmanes més i ara veiem, amb alegria, que realment s'està agafant velocitat de creuer per vacunar tota aquesta gran franja de població. El que hàgim tingut paciència no treu que, més endavant, es determini si la responsabilitat d'aquest endarreriment és degut només a l'incompliment de les farmacèutiques o també a una fluixa i tèbia posició negociadora de les autoritats europees en els contractes de compra.
Però també en altres àmbits com el polític hem de fer grans exercicis de paciència. A escala nacional hem assistit a dues investidures fallides de Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya. Abans d'aquestes dues sessions parlamentàries s'havia fet molta feina prèvia en múltiples converses entre ERC i JxCat per un costat, i entre ERC i la CUP per l'altre. Ambdues negociacions, iniciades en paral·lel i al mateix temps, tenien l'objectiu que la primera sessió d'investidura fos la bona i es pogués constituir un nou Govern Republicà fort i cohesionat que pogués afrontar, sense més dilació, els reptes polítics, socials i econòmics que té el país. Fruit d'aquesta feina prèvia, Laura Borràs va sortir elegida presidenta del Parlament, i per un altre costat ERC i CUP, anant per feina, assoleixen un pacte que ha garantit el suport de la CUP a la investidura de Pere Aragonès. Però en canvi, les converses amb JxCat són lentes, s'eternitzen i no arriben a bon port. De fet, al primer debat d'investidura és molt significatiu el moment en el qual el portaveu de JxCat demana a Pere Aragonès concreció en el full de ruta per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i el candidat a la presidència li contesta que ara mateix li signa el que hi ha escrit en el programa electoral de JxCat respecte a aquest tema. Un cop vist això costa molt d'entendre perquè JxCat no va investir en Pere Aragonès en aquesta primera sessió, i només s'explica per la divisió interna que hi ha a JxCat respecte al què fer davant la investidura del candidat d'ERC. En aquesta situació torna a ser molt necessària la paciència, en grans dosis, per suportar amb calma l'espera d'una cosa que triga (ara ja massa).
En l'àmbit polític a escala local tarragonina, fa gairebé dos anys que el republicà Pau Ricomà és alcalde de Tarragona conformant un govern municipal amb ERC i En Comú Podem que està funcionant amb lleialtat mútua i liderant un gran canvi a la nostra ciutat. Tant la investidura com els dos pressupostos municipals aprovats (2020 i 2021) han pogut tirar endavant gràcies als dos socis de govern i la suma del suport extern de Junts per Tarragona i la CUP. Ja fa molts mesos que s'han iniciat converses serioses entre ERC i En Comú Podem per ampliar el govern, ja que per millorar la gestió i arribar a consolidar el gegantí objectiu del canvi a Tarragona calen moltes més mans a l'interior del govern que les que aporten els actuals 9 regidors. Abans de les eleccions al Parlament de Catalunya es va arribar, entre ambdues formacions, a l'acord d'incloure a Junts x Tarragona al Govern municipal, però en Comú Podem va demanar que aquest acord s'executés després de les eleccions del 14-F. Ara, per sorpresa, la direcció nacional d'En Comú Podem veta aquest acord per raons que no tenen res a veure amb la dinàmica política de la ciutat de Tarragona. Una vegada més, grans dosis de paciència s'han d'aplicar perquè el sentit comú acabi triomfant. Com em deia el meu pare: «La paciència és la mare de la ciència»