La nova convivència

Molt es parla de com serà el «nou món» postpandèmia i quines seran les variables de futur a les que ens haurem d'acostumar per sobreviure en un marc que poc tindrà a veure en el que ha succeït en els darrers anys, posteriors a la segona gran guerra. Certament el que sembla innegociable és que la situació a la qual ens endinsem, de manera imparable, comportarà canvis insospitats fins fa poc i que ara començarem a veure com normals, ens agradi o no.

De manera específica, aquestes són les evidències, al meu entendre, discutibles, però imparables en la seva pràctica:

1.- Concreció del pes real de la «política»” i la seva influència en la presa de decisions, crec que es farà més evident la necessitat que el poder democràtic o autocràtic tingui més pes del que ha tingut darrerament on el potencial econòmic ha arribat a tenir una influència inacceptable massa vegades. Estic convençut que ara, novament, el poder dels governs es veurà prioritzat; una altra cosa és l'eficàcia i la competitivitat d'aquest exercici de poder i és aquí on es donarà prioritat als blocs i, per tant, aquest «increment d'influència» anirà íntimament lligat a la renúncia de sobirania per compondre «grups» amb un pes significatiu per realment influir. El control que voldran Rússia – Xina– USA, exigirà posicionaments europeus per constituir una forta aliança a casa nostra, no fer-ho seria garantia de col·locar-nos com purament «anecdòtics» a l'hora de la presa de decisions emblemàtiques en els mesos vinents, pels que realment ja lideren el món.

2.- El perill de les crisis imprevisibles serà un altre punt que es convertirà en normal, darrerament hem pogut veure, si bé encara no hem notat les conseqüències, del que suposa la nefasta situació de bloqueig del canal de Suez, on a ben curt termini veurem com això ens condicionarà a l'hora d'uns preus de la logística que també ens incidiran directament.

Ara bé, el que no podem oblidar són les situacions crítiques de temes ben nous com els «atacs informàtics», amb conseqüències devastadores que ja ens toquen de ben a prop, i que han vingut per quedar-se, malgrat els esforços pel seu control a totes les instàncies. Sense oblidar les evidències d'enfrontaments, «més o menys militars», als que ens anem acostumant, encara que el seu perill és una realitat amb conseqüències incalculables. I finalment, el «passotisme» assentat de veure com atacs a la llibertat són acceptats tàcitament i desapareixen ràpidament de la primera línia informativa, encara que la seva evidència comporta milers de morts innocents que oblidem sense cap rubor com un «fet quotidià».

3.- El «verd» referència obligada, crec que constituirà un altre fet que assumirem com necessari amb esforços de tota mena, especialment pressupostaris, amb el que això comportarà a l'hora de quadrar uns pressupostos públics on aquest punt no ha tingut la rellevància que exigiria en els darrers temps, en funció d'un debat ideològic que cada cop es veurà més com una discussió de supervivència.

4.- He esmentat els problemes regionals, amb desequilibris impossibles d'assumir, però el que és irrefutable és l'arribada de «problemes globals» que només es podran superar amb la suma de quasi tots, el tema pandèmic, encara vigent, entenc que és un primer pas, especialment emblemàtic per la seva incidència en la «salut global», però se'n produiran d'altres on segurament no serviran les solucions parcials, sinó que s'exigiran respostes mundials.

5.- La mateixa necessitat de «polítiques socials», que comença a ser una reivindicació cada cop més llunyana del mateix discurs ideològic per convertir-se en una necessitat evident, és un altre concepte nou que a més té conseqüències evidents, en punts d'acord com la mateixa urgència de la «renda mínima» i altres variables en igual sentit. També aquí serà necessari una opció original que tampoc pot descartar a tot el que fa a «la immigració» i el que representa la seva realitat quotidiana que s'assumeix amb tota la problemàtica polièdrica que comporta, i on massa vegades ens quedem en el titular sense baixar a la transcendència de que “parlem de persones” a les que no podem tractar com «números i estadístiques».

Estic segur que aquest punt exigirà dels governants posicionaments globals per fer front a un punt de fricció que no es pot “tapar” en funció de no sé quins interessos, o fruit d'un debat polític que hauria d'estar aparcat a l'hora de buscar solucions possibles.

6.- També podem veure com la «tecnologia» es converteix en el centre a l'hora de buscar alternatives viables, així, els avanços a tots els nivells, però també la trobada de solucions científiques a determinades situacions, comportarà que el pes de les seves conclusions condicioni el nostre «nou món». El fet tangible de la influència dels tècnics sanitaris en la crisi vigent, ha comportat col·locar en la referència mediàtica a uns «professionals» que fins avui no havien tingut cap pes, i ara són compromís obligat a l'hora de prendre decisions de tot ordre, inclús sobre el mateix exercici dels nostres drets.

Conseqüència de tot l'anterior, és que entrem a «una nova convivència», on cada cop seran més importants «les regles globals», i és aquí on haurem de veure com les influències i la pressió sobre els equilibris necessaris veurem si poden fer la feina o queden aparcats per interessos que a vegades ni veurem, si realment no es fa tot el que toca a tots els nivells.