Rèquiem

El president Pujol va conèixer que en la universitat de Tarragona donava classes Eudald Carbonell, una persona d'enorme prestigi i em va preguntar per ell. Jo havia llegit part dels seus llibres i comparteixo els seus criteris sobre l'evolució.

En funció de l'anterior, vaig poder explicar-li qui era, el prestigi que tenia, com a prehistoriador, arqueòleg, paleontòleg i que ocupava la càtedra de Prehistòria de la Universitat, de fet no em va costar gaire perquè, de tant en tant, dinàvem o sopàvem plegats. Enyoro aquelles trobades.

El president no estava gaire convençut de la proposta d'Eudald Carbonell, però va estar obert als plantejaments i va oferir-nos un sopar a la Casa dels Canonges. Vàrem arribar a Palau al voltant de les nou de la nit i, tot just en baixar del cotxe, es van apropar tres persones. Una portava una càmera, l'altre un enorme focus de llum i la tercera dirigia el treball. Caminant per Palau seguia la gravació fins que vàrem arribar a l'ascensor de la Casa dels Canonges. El petit ascensor, recordo que poc eficient, ens porta al pis que ocupen els presidents de la Generalitat. En el cas del president Pujol eventualment, ja que vivia a casa seva. Entrarem a la primera estança que tenia on té uns enormes sofàs d'hotel antic i sobre la taula hi havien unes avellanes i el cambrer es va apropar per oferir-nos beguda. Novament els tres senyors varen continuar fent preses amb la seva càmera i l'enorme focus fins que van marxar. D'allí a la taula del menjador per sopar, eren quatre persones, el president, el conseller de Cultura, Eudald Carbonell i jo mateix. Quan es van servir una sopa varen tornar els senyors de la càmera, el de la llum i el director. La conversa entre el president i Eudald va ser realment interessant, molt interessant perquè el tema de l'evolució de l'home ho és i per la categoria de les persones (Jordi Pujol i Eudald Carbonell). Pel que vaig saber, mesos després, parlant amb el president va acabar quasi convençut.

En apropar-se les postres , el cambrer va oferir-nos dues opcions i cafè, així com un espirituós. Només dos acceptaren l'oferta espirituosa i com es varen veure decidits, dos puros (no de molta qualitat). En aquesta tessitura varen tornar els esmentats de la càmera, etc. El comiat va ser simpàtic i afectuós (en cap moment es va parlar de política). Eudald i jo vàrem anar cap a l'ascensor i vam començar a baixar fins que, en obrir-se la petita porta, novament els «anomenats» que vàrem arribar fins al cotxe.Justament abans de pujar vaig preguntar a què venia tanta cerimònia i per quina tele sortirien les gravacions i la resposta va ser simplement: «Som una productora que es dedica a gravar i arxivar de forma documentada la nostra feina i que només sortirà quan un de vostès traspassi».

No tenia la més mínima gràcia. Els tres som vius i fa més de vint-i-cinc anys.